Barça

Fins aviat, Pep

El barcelonisme s'acomiada de Guardiola en una nit que ja forma part de la centenària història del club

L'entrenador dóna les gràcies a l'afició per la seva estima i els recorda que a ell mai el perdran

El dia de l'adéu havia estat net i clar, i el bar­ce­lo­nisme, cons­ci­ent d'estar vivint un dia històric, va ves­tir-se de gala. I és que no tots els dies s'aco­mi­ada el millor entre­na­dor dels 113 anys de vida del teu club, d'una per­sona, Pep Guar­di­ola, que va pas­sar de ser aple­ga­pi­lo­tes del Camp Nou a juga­dor del plan­ter, i d'allà a aixe­car la pri­mera copa d'Europa del club i a dur el braçal de capità del pri­mer equip. El destí, però, encara li tenia reser­va­des més emo­ci­ons. Li va donar l'opció de diri­gir el millor Barça de tots els temps, el dels 13 títols i el munt de par­tits que la memòria de cap culer mai podrà obli­dar, però, sobre­tot, el que ha enllu­er­nat tot el pla­neta amb un fut­bol precís i preciós amb un equip far­cit de fut­bo­lis­tes sor­gits de la Masia, un con­junt que, com Guar­di­ola, ha bar­re­jat a la per­fecció el seny i la rauxa.

Ja una hora i mitja abans de començar el derbi, a l'espla­nada del Camp Nou, on es podia veure una pan­carta enorme amb el lema “#gràcies­Pep”, hi havia molta més gent del que és habi­tual, una mul­ti­tud en què des­ta­ca­ven les bufan­des amb el nom del tècnic i diver­ses samar­re­tes amb l'històric número de Guar­di­ola, el 4. La con­cen­tració, a banda de per pin­tar-se la cara amb parau­les de record al tècnic, s'havia produït per dei­xar un mis­satge al mural que havia pre­pa­rat el club, en què grans i petits van poder aco­mi­a­dar-se per escrit de Guar­di­ola.

La prèvia fora del camp, però, només va ser un pri­mer tast del que suc­cei­ria després a l'estadi, que ja amb la sor­tida dels dos equips va fer goig gràcies a 40.000 ban­de­res amb la senyera per una banda i la frase “Gràcies, Pep” per l'altra. I abans del xiu­let ini­cial, va arri­bar el pri­mer gran moment de la nit, amb l'apa­rició d'una pan­carta gegan­tina, amb una foto­gra­fia de Guar­di­ola i el lema “T'esti­mem, Pep”, for­mació que va anar acom­pa­nyada per tot el públic core­jant el nom de l'entre­na­dor.

Que tin­guis sort

Com ja havia dema­nat públi­ca­ment, Guar­di­ola no volia un home­natge arti­fi­cial de llums i colors, sinó un acte curt, i així va ser, però no per això va per­dre un sol punt d'emo­ti­vi­tat. Ben al con­trari. Poc després del xiu­let final, el tècnic es va que­dar sol, pocs metres davant de la ban­queta, mirant el camp on tants i tants gols ha cele­brat, men­tre tot l'estadi core­java el seu nom. Tot seguit, va bus­car els seus pares a la llotja, i els va salu­dar. Lla­vors, Manel Vic, amb un dis­curs en què agraïa a Guar­di­ola tot el que havia apor­tat al fut­bol i al Barça, va ence­tar l'home­natge ofi­cial, que va anar seguit per un vídeo amb imat­ges de les qua­tre tem­po­ra­des del tècnic a la ban­queta i de la cançó Que tin­guem sort, de Lluís Llach. Va ser lla­vors quan l'entre­na­dor es va diri­gir a l'afició i va afir­mar que la vida li havia fet el regal d'haver pogut gau­dir de l'espec­ta­cle. “Jo he estat un pri­vi­le­giat com vosal­tres. No sabeu l'estima i la feli­ci­tat que m'emporto a casa. Que sapi­gueu que us tro­baré molt a fal­tar, que el que perd més sóc jo, però que us deixo a les millors mans. Que tin­gueu moltíssima sort i fins aviat, que a mi no em per­dreu mai”, va afir­mar. Ja per aca­bar, els juga­dors van man­te­jar el seu tècnic abans de fer la ja habi­tual sar­dana al cen­tre del camp.

I així va aca­bar la nit en què Pep Guar­di­ola es va aco­mi­a­dar del Barça, un home­natge que ja forma part de la història del club, una nit que havia anat pre­ce­dida d'un dia net i clar, com ha de ser en l'hora de l'adéu o, com van desit­jar tants i tants culers en el mural, en l'hora del “fins aviat”. Tot i que el tècnic va adme­tre que no se sen­tia còmode en els comi­ats, ahir tocava par­lar d'ell, però, com va escriure el seu admi­rat Miquel Martí i Pol: “No pas amb pena. I a poc a poc esde­vindràs tan nos­tre que no caldrà ni que par­lem de tu per recor­dar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flu­eix sense dir-lo ni pen­sar-lo.” Gràcies Pep. Que tin­guis sort, i fins aviat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.