Enzo Ferrari, fundador de la marca d’automòbils més famosa del món

Avui, 14 d’agost del 2023, fa just 35 anys que va morir Enzo Anselmo Ferrari, fundador de l’escuderia Ferrari i de la marca d’automòbils de luxe.

Nascut el 20 de febrer del 1898 a Mòdena (Itàlia), el seu pare era un aficionat dels cotxes i amb deu anys va portar el petit Enzo a veure una cursa d’automòbils. Segons diverses biografies publicades, aquest esdeveniment el va marcar de tal manera que a partir d’aquell moment ja va començar a enfocar la seva vida cap al món del motor.

El 1915, en plena Primera Guerra Mundial, el seu pare va morir de pulmonia i el seu germà gran, en combat. Ell, que havia començat a treballar al taller del cos de bombers de Mòdena, també va ser cridat a files. Però al cap de poc temps, va tenir la sort de contraure una malaltia i ser apartat del front. A més a més, el seu coronel li va escriure una carta de recomanació perquè l’ajudés a trobar feina. Gràcies a aquest escrit, de seguida va poder començar a treballar com a mecànic en una petita empresa. Al cap d’un any, arran d’un viatge a Milà, li va arribar una gran oportunitat per treballar com a pilot de proves amb la marca fabricant de cotxes Construzioni Meccaniche Nazionali (CMN), de la qual el seu amic Ugo Sivocci era soci. L’any 1919 va competir per primera vegada en una carrera, va ser la de Parma-Berceto i més tard, en aquell mateix any, va competir en la Targa Florio de Sicília. El 1920 va fer el salt a Alfa Romero, on es va estar dues dècades i on va passar de ser pilot de proves a pilot de carreres, a més d’assistent de vendes. El 1923 va guanyar la seva primera cursa, i arran d’aquesta victòria, Enzo va conèixer el comte Enrico Baracca, que li va explicar que el seu fill, el famós aviador Francesco Baracca, que en aquella època era aclamat com un heroi per les seves 34 victòries aèries, l’emblema que duia a l’avió, i que li portava la sort, era el d’un cavall negre cavalcant sobre les dues potes de darrere. El cavallino rampante representava la tenacitat, la resistència i la velocitat, i a partir d’aquell moment, Enzo va decidir que aquella imatge seria també la de la seva sort. El 1929, Alfa Romero li confia la creació d’una escuderia dedicada únicament a la competició, i és així com Enzo funda l’escudaria Ferrari, amb la imatge del cavall al davant. Durant els primers tres anys ell mateix s’encarrega de competir, però a partir del 1932, amb el naixement del seu fill, deixa les curses per dedicar-se únicament al disseny i a la gestió. Després de competir un temps sota el paraigua d’Alfa Romeo, el 1940 Ferrari es converteix en una empresa independent. Durant la Segona Guerra Mundial, la fàbrica de Ferrari es va traslladar de Mòdena a Maranello per construir-hi màquines especials. Quan va acabar la guerra, Ferrari va iniciar una campanya de producció d’automòbils en sèrie. L’objectiu d’Enzo era esdevenir una marca de qualitat i exclusivitat, i per tal d’assolir-ho, va fer reclutar els millors dissenyadors i tècnics del país.

Tot i això, l’escuderia de competició no la va deixar de banda. Va fer que cada vegada els seus cotxes fossin més competitius fins a tal punt que fregaven els límits del reglament. Els seus rivals britànics l’anomenaven irònicament amb el malnom del pirata Drake, mentre que altres, a causa del seu caràcter autoritari com a dirigent de l’escuderia, l’anomenaven Il Commendatore. El 1957 es va produir un dels episodis més tràgics de Ferrari, quan en la cursa italiana de resistència de les Mil Milles, el pilot Alfonso de Portago, juntament amb el seu copilot i onze persones més, van morir a causa d’un accident pel fet que el Ferrari no duia els pneumàtics adequats a la velocitat a la qual podia arribar. L’any 1960 l’empresa es va unir a Fiat, que a partir del 1988 es va convertir en l’accionista majoritari. Per altra banda, Enzo també va construir a Maranello una escola d’aprenentatge i el 1972, la pista de proves de Fiorano.

Al llarg de la seva trajectòria va rebre un títol honorífic en enginyeria mecànica per la Universitat de Bolonya, i un altre de física per la Universitat de Mòdena i Reggio Emilia. Sota la seva direcció, Ferrari va guanyar més de 5.000 curses en totes les categories i va obtenir 25 títols de campió del món. A més, des de la fundació de la fórmula 1 fins a l’actualitat l’escuderia ha assolit 16 campionats de constructors.