Si és diumenge, toca Alonso
L'asturià no té rival el dia de la cursa de casa, i Räikkönen continua sumant podis com aquell qui res
El desgast dels pneumàtics fa baixar Vettel del podi i enfonsa els Mercedes
Una cursa espectacular del principi al final
En un campionat marcat per la importància de la gestió dels pneumàtics, els dos pilots que treuen més bona nota en aquesta assignatura, Fernando Alonso (Ferrari) i Kimi Räikkönen (Lotus), es van doctorar ahir al Circuit de Catalunya i van deixar amb un pam de nas Sebastian Vettel (Red Bull). L'alemany encara és el líder del mundial, però té el finlandès i l'asturià una mica més a prop en la classificació.
La tàctica que van emprar Alonso i Räikkönen va ser totalment diferent: quatre aturades per al pilot de Ferrari i tres per al de Lotus (que sols va utilitzar el compost més dur en l'última tirada), però tots dos van deixar enrere Vettel, que ni tan sols va pujar al podi, ja que un Felipe Massa prou combatiu va alçar el segon Ferrari des del novè lloc de la graella (penalitzat per haver destorbat Webber dissabte) fins a la tercera plaça final.
Ritme espaterrant
Ferrari, doncs, va confirmar una vegada més que la seva gran arma és que l'F138 permet als seus pilots mantenir un ritme de cursa demolidor sense carregar-se els pneumàtics. Prou que ho sap Alonso, conscient que en aquest aspecte decisiu el gran rival dels homes de vermell no és el prodigiós Red Bull d'Adrian Newey que Vettel sap conduir amb mà ferma (que ho preguntin al seu company Webber), sinó el Lotus de James Allison, l'home que tal vegada acabi aterrant a Maranello.
L'asturià, tot murri, ho va reconèixer en acabar la cursa: “No em sorprèn no haver vist Vettel dalt del podi; sabíem que Kimi era l'home més ràpid en ritme de cursa.”
Així doncs, la feina dels estrategs de Ferrari era clara: el pilot a batre era l'home que els va donar el seu últim títol mundial, aquell any 2007 que a Maranello ja veuen tan llunyà, de tan mal acostumats que estan pels èxits continuats de l'època de Michael Schumacher.
Per fer-ho, Alonso va apostar per fer quatre aturades i mirar de desbancar el finlandès fent ús de la combinació justa entre velocitat i gestió de les cobertes. Per la seva banda, el de Lotus va jugar la carta de fer una aturada menys que els seus rivals directes, la tàctica que li va donar el triomf en la primera cita de l'any, a Melbourne. Aquesta vegada, però, la jugada va ser suficient per deixar enrere un Vettel en situació “crítica” amb les rodes (com li va haver de dir el seu enginyer per la ràdio) i un Massa convençut que aviat tornarà a guanyar, però no un Alonso que a mitja cursa ja sospitava que tenia la victòria a la butxaca.
Ferrari, doncs, té per la mà la gestió dels pneumàtics, però encara no ho veu prou clar. “No som els més ràpids a una volta”, va insistir Alonso, donant a entendre que encara no estan contents del tot.
Ales tallades
Almenys Ferrari té clar que el dia que convé córrer de veritat és diumenge. Potser convindria que algú ho digués als homes de Mercedes, que, com es preveia, van passar d'ocupar la primera línia de la graella a sumar vuit minsos punts per al sisè lloc de Nico Rosberg.
El daltabaix de Mercedes era previsible, però veure els Red Bull voladors quart i cinquè va sorprendre fins i tot els homes de Milton Keynes. S'haurà de veure si es va tractar d'un episodi aïllat o si més aviat assenyala un canvi de tendència en el campionat.
Ateses les circumstàncies, el líder del campionat es va mostrar “satisfet” amb el quart lloc, tot i que ho va dir amb la boca petita. El problema del Red Bull no és la velocitat pura, sinó alguna cosa molt més prosaica: “El cotxe és prou ràpid, però fem alguna cosa amb els pneumàtics que fa que es desgastin més.” Bé, el primer pas per resoldre un problema és reconèixer-lo...
Un altre equip que s'haurà de gratar el cap és McLaren. Les peces estrenades a Montmeló formen part d'una evolució que no es veurà completada fins d'aquí a tres curses, però és que els cotxes de Woking van acabar barallant-se pel vuitè lloc, una altra vegada superats per un Force India. Això sí, després de la lluita cos a cos a Bahrain, ahir es va imposar el seny i des del mur de boxs van parar els peus a Sergio Pérez avisant-lo que no podia destrossar les rodes mirant d'avançar Jenson Button. Qui tingui orelles que hi senti...
Alonso en té, d'orelles, i tot creuant la meta a pas de vianant va poder sentir el clam dels aficionats ferraristes que (gairebé) omplien el Circuit de Catalunya. I tal vegada també els renecs de Vettel.
Mercedes, com els crancs
Per acabar així, potser no calia córrer tant dissabte. Mercedes sabia que Nico Rosberg i Lewis Hamilton difícilment podrien mantenir les posicions d'honor que ocupaven en la graella de sortida, però l'alemany va reconèixer que el que els va succeir ahir “no tenia explicació”. Si més no, Rosberg esperava millorar el cinquè lloc de Hamilton a Bahrain; a la pràctica, però, el màxim que van fer els Mercedes va ser contenir in extremis els Force India: Rosberg, el de Paul di Resta i Hamilton, el d'Adrian Sutil (aquests últims, fora dels punts). “Estic del tot perdut”, va admetre l'anglès. “No hem millorat gens amb la degradació”, hi va afegir.