HANDBOL
El porter pacient
Manel Pérez tastarà finalment el sabor d'una gran final europea
Manel Pérez (Fornells, 28 anys) viu aquests dies unes sensacions especials. La seva llarga trajectòria al BM Granollers tindrà un premi ben especial, jugar la seva primera final europea. En la temporada en què ha jugat més minuts sota els pals del Palau Olímpic, el gironí tindrà l'ocasió de formar part d'una cita històrica, la final de la recopa que els vallesans jugaran contra un equip llegendari de la bundesliga, el Gummerbasch. El partit d'anada es juga demà mateix al pavelló de l'equip alemany.
Per arribar fins aquí, Pérez ha passat per totes les etapes que formen un esportista professional. De menut va viure a dos pams del pavelló de Fornells, poble on l'handbol sempre ha tingut molta tirada. Estava cantat que al cap de dos dies es passaria tot el dia jugant amb la pilota. Amb només sis anys es va aficionar a posar-se sota la porteria i a ser un malson per als rivals. Amb el Fornells va jugar amb els benjamins, els alevins i un any en l'equip infantil abans de fitxar pel GEiEG. Amb l'equip grupista el seu talent ja sobresortia de tal manera que el Granollers va decidir fitxar-lo com una de les seves grans apostes de futur. «Els tres primers anys anava i tornava a casa amb tren o aprofitava els viatges amb cotxe del Jordi de Toro, que jugava al primer equip.» Pérez va tenir l'oportunitat de formar part d'una de les millors generacions del Granollers. Al costat de futurs internacionals com ara Cristian Malmagro i Albert Rocas –amb el qual també havia jugat amb la selecció gironina infantil–va guanyar els títols estatals cadet i juvenil i va arribar a ser més de 20 vegades internacional júnior. Només quedava l'últim pas, consolidar-se en el primer equip. Això sí, el Granollers no es va cansar mai de fitxar grans figures internacionals en la seva posició, com ara Peter Genzel –per alguns el millor porter de la història–, Venio Losert o Fredrik Ohlander. Pérez, mentrestant, aprenia tot el que podia i esperava amb paciència la seva oportunitat.
«Ser suplent és una cosa que has de saber portar, quan surts no pots fallar; és una pressió afegida», explica el jugador, que aquest any ha guanyat protagonisme i comparteix posició amb Ohlander. A part de Genzel, el millor porter que ha vist mai és el francès Omeyer (Kiel).
Granollers ja vibra amb la final
«Demà posaran una pantalla gegant perquè la gent pugui veure el partit. Els aficionats et paren pel carrer per donar-te ànims. És una cosa única perquè fa molts anys que a Granollers no poden guanyar un gran títol. Esperem estar a l'altura de les expectatives», comenta el jugador, que ara ja resideix a la capital del Vallès Oriental. «És un equip boníssim i jugarem en una pista molt petita amb una pressió molt forta, però esperem que tot vagi bé», afegeix Pérez.
