badalona
Projecten dotze itineraris urbans de salut i esport
El primer circuit saludable senyalitzat fa 3,2 quilòmetres, a l'avinguda Martí Pujol
Badalona va presentar ahir un projecte per fomentar l'activitat física entre la població adulta sedentària i amb risc de tenir afeccions cardiovasculars. Es tracta de les rutes saludables, un total de dotze itineraris que discorren en majoritàriament per diferents zones urbanes de la ciutat i on s'anima a caminar, una activitat que les autoritats sanitàries recomanen fer una mitjana diària de trenta minuts per evitar complicacions de salut. En la presentació del pla, ahir es va estrenar la primera d'aquestes rutes, que ja ha estat senyalitzada i que té un recorregut de prop de 2,3 quilòmetres, al llarg de l'avinguda Martí Pujol. En aquest circuit hi ha col·laborat la Fundació Agrupació Mútua, encarregada de situar uns senyals sobre aquest llarg carrer amb què l'usuari pot controlar la distància que ha recorregut. La previsió municipal és senyalitzar al més aviat possible l'altra ruta destacada del mapa, la que connecta el passeig marítim, des del carrer de Prim, amb el terme municipal de Montgat. A llarg termini, l'objectiu serà incloure aquestes indicacions en la resta de circuits –per l'avinguda Marquès de Sant Mori i de Mont-roig, entorn del Palau d'Esports, del centre sociosanitari El Carme o del parc de Montigalà, entre altres–, la majoria dels quals no tenen gaires pendents.
Per difondre l'existència d'aquestes rutes i per animar a practicar-les, es prescriurà fer-les als centres d'atenció primària de salut de Badalona, tot adequant-les a les capacitats i l'estat de salut de cada pacient. En la presentació del projecte –que s'emmarca en un pla d'activitat física, esport i salut engegat per l'Ajuntament de Badalona i per la Generalitat–, la seva codirectora, Mariona Violan, va explicar que actualment el 40% de la població catalana és totalment sedentària o mínimament activa. Per la seva banda, els regidors de Salut i Esports, Roser Castillo (PSC) i Albert Tomàs (PSC) respectivament, van coincidir a destacar els beneficis “socialitzadors” de la pràctica, més enllà dels que incideixen en la salut.