PARTICIPACIÓ
ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES
“L'espectacle de l'esport pot portar al dopatge”
Entrevista a l'atleta de triatló de Lliçà d'Amunt Rafael Espinar
Parlem amb l'esportista de triatló Rafael Espinar, que ha estat nomenat millor esportista de Lliçà d'Amunt del 2010, junt amb Cristina García. Espinar és guanyador de diverses proves de triatló d'àmbit espanyol i europeu i ha fet una llarga carrera al món de l'atletisme federat.
Primer de tot, el triatló és un esport desconegut per a la major part del públic, ens pot explicar en què consisteix?
El triatló consisteix a nedar, anar en bicicleta i córrer, el que passa és que hi ha diferents distàncies i jo la que faig és la llarga distància.
I com s'organitzen les competicions? Quin és el calendari d'un atleta de triatló?
Un calendari? Bé hi ha diverses proves durant l'any i, almenys per la meva part, el calendari va des del març fins a l'octubre i durant aquest període és qüestió d'anar triant les proves.
Llavors és bastant lliure no?
Sí, per la meva part, com que no sóc atleta professional, sí.
Per què creu que els esports que requereixen més esforç físic, com el triatló o el ciclisme, són els que menys atenció reben dels mitjans?
Perquè per exemple esports com el futbol o el tennis mouen molts interessos, i perquè suposo que és més difícil que a la gent li agradin els esports individuals.
Per què va decidir dedicar-se al triatló?
Bé, jo des que era petit feia atletisme, però sempre m'havia fixat en el triatló. Al principi ho veia des de lluny, però hi va haver un moment en què em vaig cansar de només córrer i vaig començar amb el triatló. A més, sempre m'ha agradat pel fet de ser un esport individual.
Què és el que li agrada més del triatló?
Que tens l'oportunitat d'anar-hi amb la família, que es pot anar veient món i que hi ha molt bon ambient a les competicions. A més, també m'agrada molt el fet que es tracta de curses força llargues. Jo faig curses de distàncies llargues, que són d'almenys quatre hores de durada.
Considera que la societat catalana és prou esportista?
No. En altres llocs com ara al País Basc hi ha més tradició esportiva. Aquí això no ho veig, tot i que hi hagi hagut esportistes olímpics. Sí, és cert que hi ha gent que practica esport, però tot i això crec que no hi ha cultura de l'esport.
I això sempre ha estat així?
Abans hi havia poca gent que feia esport, ara hi ha força més gent que en fa, però no hi ha prou passió. Per exemple, al País Basc la gent hi posa més emoció, tant els que competeixen com els que van a veure les competicions. Aquí això no passa.
Què opina dels últims casos de dopatge que han sorgit en esports de gran esforç físic com ara el ciclisme o l'atletisme?
Jo crec que, si un vol estar a dalt, tard o d'hora ha de caure en el dopatge. Si vols estar allà a dalt t'exigeixen espectacle, i això implica unes determinades coses que sovint només pots aconseguir amb el dopatge. Això sempre que vulguis arribar a l'elit. Jo crec que per ser campió olímpic alguna cosa s'ha de prendre. Hi ha gent que no pren res, però llavors com poden córrer tant per fer aquelles marques?
Però llavors creu que s'hauria de combatre més el dopatge?
Sí, però és que llavors ja no hi hauria tant d'espectacle. Com pots demanar, si no, a un ciclista que faci en un dia una etapa de 200 km i que en faci una altra d'uns 200 km l'endemà? És difícil aguantar un ritme tan alt. A mi no m'agrada el dopatge i s'ha de tenir en compte que té les seves conseqüències amb el pas del temps. Però també hi ha massa interessos econòmics i polítics.
Què en penses, de l'esportista espanyol de triatló més conegut de l'actualitat, Javier Gómez Noya?
És un crac. Té unes qualitats innates, tot i que li van detectar problemes de cor. És molt bo. Ara bé, que es dopi o no, això ja no ho sé.
Per triomfar en un esport tan dur com és el triatló què es necessita?
D'entrada, bona condició física. Però també es necessita sort i que algú t'ajudi perquè el triatló és un esport molt car. Jo m'he de pagar els viatges, les estades i el material. Aquí a Espanya el triatló no és massa professional i no rep gaires ajudes. Només s'ajuda al futbol o al tennis. Al triatló li passa una cosa semblant a l'atletisme.
Creu que això pot canviar?
No, no ho crec. Aquí el triatló no té emoció per a la gent, no és un esport que aparegui a la televisió. Aquí, sembla que només interessa el futbol. En altres llocs, per exemple a Austràlia, els que guanyen grans curses de triatló són vistos quasi com déus. És complicat perquè se li fa molt poc cas i la gent en general no coneix l'esport.
