Rodríguez fa gala de la seva ambició a Valdepeñas

La coalició al Katiuxa entre el ciclista de Parets Joaquim Rodríguez i el madrileny Dani Moreno continua posant potes enlaire la Vuelta a Espanya. Si a Sierra Nevada el segon havia rebut “permís” del català per escapar-se cap a la victòria, ahir aquest li va tornar el favor llançant-lo cap a la glòria en la duríssima arribada a Valdepeñas. Purito, a banda de sumar la seva segons victòria d'etapa en la Vuelta, va remuntar fins al tercer lloc de la general i va esgarrapar segons a tots els seus rivals en la lluita per la general, des de Vincenzo Nibali –vencedor del 2010– fins a Bradley Wiggins, el ciclista més perillós amb vista a la contrarellotge de Salamanca. La victòria, a més, va arribar en una jornada especialment emotiva per al ciclisme català ja que a la sortida, a Sierra Nevada, es va homenatjar la figura de Xavi Tondo, que va morir el passat 23 de maig en aquesta zona.

L'estratègia del Katiuxa estava cantada. Les bonificacions a l'arribada (20,12 i 8 segons per als tres primers) eren massa llamineres per deixar que un grup d'escapats se les repartís. En el primer pas pel cim de Valdepeñas una desena de corredors van marxar en solitari. A mesura que s'anava acostant l'arribada el tren del Katiuxa accelerava a marxes forçades per evitar qualsevol sorpresa, sobretot per la presència de Rein Taarame i Peter Sagan.

El Liquigas de Nibali va mostrar la mateixa o més ambició que l'equip del català. Davant d'aquesta situació la resta d'equips van esperar a veure-les venir.

En el segon pas pel coll de Valdepeñas David Moncoutie (Cofidis) no es va intimidar pel domini dels dos grans equips i va proclamar la seva pròpia independència. La seva fugida va obligar a un treball extra el barceloní Alberto Losada, que com sempre va deixar-se la pell per Rodríguez, que va recomanar personalment el seu fitxatge al mànager de l'equip, Andrei Tchmil. El moldau, precisament, va arribar ahir a la Vuelta i va viure de primera mà el festival dels seus corredors, tant en l'etapa com en la general.

L'esforç de Losada, i també del Liquigas, va servir per liquidar la resistència de Moncoutie, que va veure com un avió li passava per sobre al poble de Valdepeñas. Però, certament, no era un avió qui va sobrepassar-lo sinó la parella de moda, Moreno-Rodríguez.

Aturem-nos un moment en aquest últim quilòmetre. Parlem dels mil metres més durs de tota la Vuelta, amb un mur superava el 23 per cent de percentatge de pendent. Rodríguez, amb tot, coneixia perfectament aquesta paret, situada en un carreró estret i mal girbat. El 2011 va admetre que havia reaccionat tard i que això havia facilitat la victòria d'Igor Anton. Per això ahir va anar per feina. Nibali va resistir amb coratge la primera part de la pujada però el sicilià es va despenjar definitivament quan el català va fer un segon i definitiu canvi de ritme. El pilot de favorits es va engrunar. Només l'holandès Wouter Poels va poder veure, a pocs segons, com Rodríguez alçava els braços sota la pancarta.

Al camió de l'equip, ja més relaxat, Rodríguez va fer un petit recompte de víctimes. Comptant les bonificacions, Scarponi i Van den Broeck havien cedit 28 segons; Nibali, 31, i Brajkovic i Wiggins, 41. Són encara diferències poc rellevants, però poden marcar una tendència del que passarà en les etapes més dures de muntanya, que encara han de venir, i comencen a donar al ciclista català un petit marge de cara a la temible contrarellotge de Salamanca.

Enmig de tot l'enrenou un altre ciclista va poder somriure al podi: Sylvain Chavanel. El campió francès va mantenir per segon dia el lideratge.