Un any sense Xavi Tondo
Ciclisme. Pimer aniversari de la tràgica desaparició del ciclista establert a la Garrotxa, en un accident a Sierra Nevada quan sortia a entrenar-se
Sí, sembla que fos ahir. I sí, ja ha passat un any. Avui es compleix el primer aniversari d'una de les jornades més negres del ciclisme català, amb la desaparició de Xavi Tondo (Valls, 5 de novembre del 1978) en un nefast accident, en el qual una de les persones més positives i alegres del pilot professional va perdre la vida. A les 10 del matí, a Sierra Nevada, ell i Beñad Insausti –companys a Movistar– sortien del pàrquing de l'apartament per anar a entrenar-se amb Alejandro Valverde. Tondo, que conduïa, va baixar del cotxe perquè la porta automàtica no es tancava, i el cotxe es va moure i el va atropellar.
El dia a dia
Xavi Tondo estava establert a Olot, on era molt estimat, i l'exciclista professional Carles Torrent era un dels seus amics més propers. “El record que tenim més present tots els d'aquí Olot és el del dia a dia. Quedàvem cada dia al matí allà a la BP, el punt neuràlgic que precisament va triar ell perquè vivia a Santa Pau i a la carretera hi ha aquesta gasolinera. Sempre hi quedàvem, i ell va instaurar aquest punt de trobada. Encara hi anem, i no trobar-te'l als matins per anar a entrenar-te és el que trobem més a faltar”, diu el medallista olímpic a Atenes, que va haver de comunicar la tràgica notícia a la família de Tondo: “Sí, justament aquell dia acabàvem d'arrencar de la BP cap amunt, i em van trucar per dir-m'ho i perquè avisés a la seva família, perquè ells no en tenien el contacte. Vaig anar a buscar la seva dona i em va tocar a mi el més trist de tot.” Torrent també es posa a la pell d'Insausti, ara setè en la general del Giro: “Crec que aquest any ja s'ha recuperat, però imagina't. Se'n recorda, eren companys i en aquell moment s'estaven entrenant junts, i va veure com va passar tot. Crec que deuria ser un cop molt fort per a ell, i de mica en mica se'n va sortint, i ho està demostrant.” Una tragèdia que, a més, va arribar l'any que Tondo hagués debutat en el Tour. “Sí, perquè va tenir l'oportunitat l'any abans, l'hi van oferir i ell va dir que no. Justament, en el casament d'un nostre amic [Pere Salellas, Colmillo Blanco], vam estar parlant amb en Pere Muñoz, que havia estat un gran corredor d'aquí la comarca i un dels que més va ajudar en Xavi, i li va dir que aquestes oportunitats no es podien deixar perdre perquè mai sabies si podries tornar-hi a anar. I mira, en aquell moment va dir que no volia anar-hi perquè estava preparant el Giro amb el Cervélo i aquest any passat, que sí que hi hagués pogut anar i ho tenia dins el calendari, doncs no hi va poder anar”, explica Torrent.
El llibre
“En aquell moment estava treballant en el llibre sobre el centenari de la Volta, i tenia molt fresques les dades sobre el ciclisme català”, diu Rafael Vallbona, una de les veus més autoritzades del món de la bicicleta a Catalunya, que recorda com se'n va assabentar: “Em va trucar en Rubèn Peris, el director de la Volta, i m'ho va dir. I recordo que va ser com quan dorms i et despertes de cop amb un sobresalt per una cosa que no acabes de saber si ha passat en realitat.” Vallbona, que està treballant en un llibre sobre Xavi Tondo que veurà la llum per les festes de Valls, lamenta la tragèdia: “Per la manera tan estúpida i absurda com es va produir, i perquè era la gran esperança perquè el ciclisme català pogués renéixer.” I explica com va sorgir la idea: “Va començar aquell mateix migdia, vaig trucar a en Jordi Ferrer, que és l'editor de Cossetània i ell em va dir que tenia la mateixa idea al cap. Ja estàvem treballant en el llibre de la Volta, en Jordi és de Valls com en Xavi i, a part d'editor, també és un gran aficionat al ciclisme.” “És evident que la biografia en una mort tan sobtada d'una persona tan jove va quedar a mig fer. El que he fet és construir un relat a partir del testimoni de les persones que l'envoltaven: amics, coneguts, familiars, directors esportius...”, afegeix el periodista i escriptor bagenc.
