Pot retirar-se tranquil
El francès Thomas Voeckler guanya a Perpinyà la seva primera etapa del Tour
La indecisió del Columbia fa bona una escapada de 6 en què Voeckler és el més llest
«No sóc dels millors del món, i intento treure profit de les meves qualitats. La veritat, ja no creia que algun dia guanyaria una etapa»
«Estic content de tornar a casa. He viscut cinc anys a Girona i sento que aquesta és la meva segona llar. La gent és amable i divertida»
«L'etapa ha estat difícil pel vent, però l'hem acabada sense problemes»
«L'etapa d'avui em fa una il·lusió especial i sóc optimista, perquè tinc bones sensacions. Espero una etapa tranquil·la abans de la muntanya»
«Armstrong i Contador són els dos favorits al triomf final, però el ciclisme és una partida d'escacs en què els peons s'han de moure d'un en un. Per això el líder de l'Astana sóc jo»
Conscient que no té prou ciclisme a les cames per aspirar al triomf final en una volta de tres setmanes, Thomas Voeckler dormirà tranquil la resta dels seus dies. El ciclista francès va vèncer per primer cop en la seva carrera, i després de sis participacions, en una etapa del Tour, el capítol que li faltava en la seva biografia.
El menut de l'Alsàcia, professional des del 2001, va tenir els seus deu dies de glòria en el Tour del 2004, en què va ser jersei groc des de la cinquena fins a la catorzena etapa, quan va haver de cedir a la severitat dels Alps i a la inclemència de Lance Armstrong. Com ahir, com sempre, va ser una escapada la que el va catapultar fins al lideratge, però el seu gran any –el 2004 també va ser campió de França– no va ser perfecte, perquè el seu nom no va figurar en primer lloc a cap final d'etapa en la gran prova francesa. Des d'ahir, tot serà un extra afegit.
No fan la seva feina.
Passats els dos ports de quarta categoria situats als quilòmetres 112 i 117 s'entrava, a 70 quilòmetres del final, en una zona d'uns 50 quilòmetres on la carretera vorejava el mar i on el vent, que es preveia i que efectivament va ser important –entre lateral i frontal–, passava a ser el protagonista. Amb el grup de sis homes amb 3:38 d'avantatge, l'Astana i el Saxo Bank van passar a comandar el pilot per evitar qualsevol tall com el que va ocórrer dilluns, i en aquests 50 quilòmetres, la diferència amb els escapats va baixar fins als 40 segons a només 25 per a l'arribada. En aquest punt, els de Bryuneel i Riis van deixar el comandament del pilot i, mentre el Columbia no s'hi va posar de veritat, el grup de Voeckler va tornar a eixamplar la diferència fins a 1:20 a deu quilòmetres del final. Un mal negoci per al torpede de l'illa de Man i una excel·lent oportunitat per al ciclista del Bouygues, que a menys de cinc quilòmetres arrencava amb força i desmuntava el grup d'escapats, quedant-se sol i iniciant una contrarellotge individual de quatre mil metres fins a la victòria final.
Dolç i merescut premi per a un guerrer de la carretera, un esperit lliure, indomable i saludable en temps de crisi.
