Astarloza triomfa i Armstrong resisteix

L'última setmana del Tour ja és aquí i els fronts que s'han obert són tan diversos que la batalla d'aquests últims dies serà monstruosa comparada amb el joc de nens que van ser els Pirineus. Sobre la taula hi ha la joia de la corona, el preuat mallot groc, amb un amo gairebé intocable, però també hi ha un munt d'equips i corredors que cerquen desesperadament una victòria d'etapa que els col·loqui en l'àlbum d'or de la prova i molts d'altres que somien arribar al podi de París, ja sigui de segon i tercer o de rei de la muntanya. Totes aquestes lluites es van entrellaçar ahir les unes amb les altres i això va permetre que es veiés la millor jornada de ciclisme d'aquest Tour, que avui, probablement, serà superada en l'última i temuda etapa alpina. Mikel Astarloza, els germans Schleck, Alberto Contador, Lance Armstrong i Cadel Evans –per citar-ne només uns quants– van tenir la seva quota de protagonisme, sobretot en la pujada al Petit Saint Bernard i en el posterior i vertiginós descens cap a Bourg-Saint-Maurice.

L'home que va alçar els braços a la meta, Astarloza (Euskaltel), va guanyar-se, per la seva constància irreductible durant tot el Tour el gran premi d'una etapa en un marc incomparable, els Alps. En els primers quilòmetres, el basc ja es va intentar escapar a la zona planera que conduïa al Grand Saint Bernard, al coll hi va insistir unes quantes vegades –arrossegant sovint un grapat d'aventurers– fins que va deixar enrere el grup de favorits comandat sempre per l'Astana a un ritme exigent; al Petit Saint Bernard va resistir les escomeses constants dels millors escaladors de l'escapada, Oscar Pellizoti i Jurgen van den Broeck, i a dos quilòmetres del final, ja en descens, va deixar clavats els supervivents de la llarga aventura amb una arrancada plena de ràbia que donava a l'Euskaltel el tercer triomf de la seva història en el Tour després de les victòries ja gairebé llegendàries de Roberto Laiseka i Iban Mayo.

Al Petit Saint Bernard, però, van ocórrer moltes altres coses significatives. En el tram més dur, el Saxo Bank va rellevar l'Astana en el grup dels favorits i Andy Schleck va complir la seva promesa d'atacar. Ell i el seu germà van provar diversos cops de trencar el grup, i ho van aconseguir. Només Alberto Contador, immutable, el sorprenent Bradley Wiggins i el lloctinent de l'Astana, Andreas Klöden, van ser capaços de suportar la sessió de tortura dels luxemburguesos. Carlos Sastre, Lance Armstrong i Cadel Evans van quedar clavats i semblava que el Tour se'ls escolava definitivament entre els pedals. Però el vell Lance Armstrong, a qui comentaristes i experts estaven enterrant en directe, va decidir que no era ni el dia ni el lloc perquè quatre joves descarats li perdessin el respecte. Així, va alçar-se de la bicicleta, va canviar de ritme i com si fos el ciclista que era fa deu anys va enllaçar amb Contador i els Schleck amb una facilitat esbalaïdora.

Alberto Contador va obrir els ulls com unes taronges quan va veure que el seu company i segon de la classificació general recuperava el pols amb aquella facilitat. Carlos Sastre, vencedor del Tour el 2008, va enllaçar amb un sofriment indescriptible i Cadel Evans, el segon, va confirmar que era la gran víctima de la jornada.

Així doncs, la general no es modifica substancialmenti Contador continua sentint la presència amenaçadora de Lance Armstrong (1:37) i de l'espectacular Bradley Wiggins (1:46). Tots dos, a més, són bons en la lluita contra el rellotge . Avui, més sidral.