Ciclisme
Els afinadors d'instruments
L'empresa Més Que Bicisatén les necessitats dels ciclistes de la Transpyr, una de les proves que tenen en el calendari, arreu
A més de ser una pinya, fan una cursa paral·lela amb jornades que no s'acaben
Que la Transpyr mobilitza 300 ciclistes i les seves respectives bicicletes és sobradament conegut quan s'està a punt d'assolir l'equador de la quarta edició de la prova consistent a creuar els Pirineus d'est a oest. També hi ha tota la logística de l'organització i els seus recursos humans i voluntariat. I tampoc s'entendria l'èxit d'aquesta prova de resistència per etapes, i de moltes de similars arreu, sense els serveis de Més que Bicis, que ofereix als participants la possibilitat de sortir l'endemà amb els instruments perfectament afinats. “Vaig començar fent massatges a la Titan fa cinc anys, i vaig conèixer uns mecànics que vam agafar la rutina que ells m'ajudaven a mi i jo els ajudava a ells. Vam dir de fer-ho seriosament i una nit de cerveses i tal vam dir de fer un projecte, inviable però un gran projecte. I a mi em va quedar al cap i vaig decidir apostar-hi”, diu Jordi Carreras (Sant Llorenç Savall), creador i propietari de l'empresa. “Té dos anys. Vaig començar jo sol amb un mecànic i anàvem a diferents curses, i llavors ja ens van fer falta més mecànics i massatgistes...” Xile, al gener; Andalusia, al febrer; Cape Epic, al març; Titan Desert, aquí, i Transalp, Mongòlia. A tot el món i durant tot l'any hi ha la necessitat de posar a punt les màquines. “És important que la gent entengui que som aquí per ajudar. És un negoci, tots ens volem guanyar la vida, però un dels motius per començar va ser veure que en el món de la carretera qualsevol equip té uns mitjans de l'hòstia. I els de BTT no tenen res. I nosaltres intentem ser una ajuda perquè també la necessiten més”, diu Carreras, i puntualitza: “Si contracten abans podem fer moltes més coses i portar personal perquè no hi hagi llistes d'espera. Si ens fan reserva podem donar un servei acollonant.”
Cursa paral·lela
“És molt dur. Ens llevem a dos o tres quarts de sis i a les set els massatgistes ja escalfen la gent i els mecànics repassen aires i cadenes. Després de la sortida empaquetem i tenim dues o tres hores de trajecte, conduint. I quan arribem tenim gairebé dues hores de muntatge. Ja han passat cinc o sis hores, dinem i ja arriben els corredors”, explica Carreras sobre les jornades maratonianes. Perquè no s'acaben: “Els massatgistes pleguen entre les deu i les onze perquè la gent ja ha d'anar a dormir, i els mecànics acaben quan acaben. L'any passat a la Transpyr vam fer una mitjana d'anar a dormir a les dues i aquest any no sé com acabarem. A la Titan cada dia anàvem a dormir a quarts d'una o a la una, però ahir [diumenge] vam plegar a les tres de la matinada.
Un equip
És una cursa per parelles, o individual. Però hi ha un equip que sobresurt. “Part de la meva feina és aquesta. No són fixos ni es guanyen la vida amb Més que Bicis, per això és una aventura, és una emoció”, afirma Carreras, que vol que la seva gent visqui la cursa: “Es vincula molt i tenen els seus corredors assignats i són els que els cuiden i volen que acabin. Volen que segueixin, els animen, s'interessen pel seu estat...”, diu el director d'orquestra dels afinadors d'instruments de la Transpyr. “I has de fer que ho visquin, perquè l'any que ve han de tornar i si no et quedes sense treballadors”, acaba.
