Joel obté la triple corona
Taekwondo. L'empordanès va superar el coreà Daehoon Lee amb molta autoritat en una final que va dominar des de l'inici (17-8)
El figuerenc Joel González, de 22 anys, va obtenir en una final espectacular l'or que havia anat a buscar amb tota determinació a Londres. Doble campió mundial i europeu, l'empordanès va certificar el número u que acredita en el rànquing en la categoria de menys de 58 kg amb el títol olímpic, l'únic que li faltava a la col·lecció, al tatami d'Excel South Arena de la capital britànica. González es va jugar el màxim guardó amb el coreà Daehoon Lee, amb qui no s'havia enfrontat mai perquè habitualment competeix en la categoria de menys 63 kg (en els Jocs Olímpics les categories s'agrupen).
El taekwondista català va prendre el comandament des de l'inici i la seva victòria final no va tenir discussió (17-8). González no va tardar a impactar el peu a la cara del contrincant i va resoldre el primer assalt amb un parcial de 5-2. Lee va retallar distàncies (5-4), però el figuerenc va aprofitar un descuit del seu rival per tornar a atacar-lo de ple en els segons finals del segon assalt (8-4). En l'últim, González va mantenir en tot moment a ratlla el coreà, molt castigat físicament, i va sentenciar la victòria amb un gran ventall d'impactes. “Venia amb els deures fets i per fi s'ha fet justícia amb el taekwondo, perquè tenim un nivell internacional molt alt, però ens faltava aconseguir les medalles olímpiques”, es va reivindicar.
Fins a arribar a la final, el lluitador empordanès va fer un torneig en progressió, superant consecutivament el suec Uno Sanli (7-6), l'australià Safwan Khalil (5-3) i el jove colombià de 19 anys Óscar Muñoz (13-4) en les semifinals. Aquesta era la valoració que en feia abans d'abordar la gran final: “La veritat és que el nivell dels setze que som aquí és bastant alt, però jo m'estic sentint bastant còmode des del principi. En el primer combat he comès una errada i he estat a punt de pagar-ho molt car, en el segon era un rival molt complicat, que ja m'havia guanyat una final, i en el tercer hem tingut dos primers assalts molt justets i en l'últim ell ha hagut d'arriscar i aleshores he fet més punts del que és normal.” Quedaven gairebé cinc hores per a la final i l'empordanès es va disposar a trobar-se una estona amb els seus per preparar el gran combat. “Els vídeos estan més que vistos. Segur que el meu pare –la persona que li va encomanar la passió pel taekwondo i que va obrir un gimnàs a Figueres– ha vist l'altre combat i ja m'assessorarà. També des de la federació i el meu company d'entrenaments, Javi Marrón. Això és un treball en equip”, va sentenciar.
La medalla d'or olímpica de Joel González és la primera que aconsegueix un taekwondista català de manera oficial, perquè en els Jocs de Barcelona se'n van aconseguir tres, però com a esport d'exhibició. Aleshores els protagonistes de les medalles van ser: Javier Argudo, bronze en 50 kg; José Santolaria, or en 70 kg; i Elisabeth Delgado, or en 47 kg.
Brigitte Yagüe guanya la plata i es reconcilia amb la cita olímpica
La mallorquina Brigitte Yagüe, que també s'entrena al CAR de Sant Cugat, va completar la festa del taekwondo amb la consecució de la medalla de plata en la categoria de 49 kg. En la final no va tenir cap mena de possibilitat contra la vigent campiona olímpica i mundial, la xinesa Jingyu Wu (8-1), però la gesta ja l'havia protagonitzada en les semifinals. Fins ahir, la història de Yagüe, i també del seu marit, l'extaekwondista català Juan Antonio Ramos, amb els Jocs Olímpics era un cúmul de desgràcies. En els Jocs d'Atenes 2004 va perdre en el primer combat i en els de Pequín 2008 es va trencar una mà just abans d'afrontar el preolímpic. Ramos, al seu torn, va perdre els combat per la medalla de bronze en les dues edicions dels Jocs i, a més, en la de Pequín es va trencar el genoll quan lluitava per la tercera plaça. Per això, Yagüe no va poder evitar saltar fins a la grada i celebrar-ho amb el seu marit i tota la seva família quan va superar en les semifinals la tailandesa Chanatip Sonkham per un ajustadíssim 10-9, amb la qual cosa s'assegurava pel cap baix la medalla de plata. A més, aquest combat va tenir molta èpica, perquè Yagüe va protagonitzar una remuntada espectacular quan perdia per 3-9 en la meitat del tercer assalt. Una puntada de peu al cap amb gir –que atorga 4 punts– i un cop de puny van capgirar radicalment la situació en l'últim sospir. “Són molts anys lluitant, i això és una recompensa molt gran, i més de la manera com ha anat. He demostrat que no havia perdut l'esperança de lluitar per les medalles i això ha estat clau per poder guanyar”, va etzibar. Els dos combats anteriors, havien estat molt més plàcids. Va debutar contra la representant de Costa Rica Carolina Carstens (7-2) i en els quarts de final va derrotar la mexicana Jannet Alegria (8-0). D'altra banda, Ramos es troba a Londres com a tècnic responsable del lluitador de Gabon Anthony Obame. “Exerceixo d'entrenador de la selecció de França i, com que aquí no tinc cap lluitador classificat, el comitè de Gabon em va demanar si podia acompanyar Obame, que també s'entrena amb mi”, va explicar.
