Somni o mentida?

Johan Cruyff ja té la samarreta amb la qual va lluir la senyera fa 32 anys al Camp Nou liderant un atac tan llegendari com pintoresc: dos catalans, Rexach i Solsona, i un xilè, Carlos Caszely, l'entranyable Gerente. El gol, contra la Rússia d'Oleg Blokhin, el va clavar Johan Neeskens, un altre holandès. Ara cap dels tres, ni Caszely ni els Johans podrien vestir la samarreta de Catalunya. En això sí que s'ha avançat. S'havia de ser al Palau de Congressos. Em considero fill de la generació Cruyff. Com a tants altres nens de l'època, la seva màgia em va enganxar al futbol en un autèntic viatge sense retorn. D'aquells cinc anys, del 1973 al 1978, mai m'ha quedat la frustració que el Barça guanyés només dos títols, sinó l'orgull d'haver pogut veure, des de la fila 13 de la boca 143 del gol nord, un dels quatre millors futbolistes de la història. De la naturalesa de l'acte, res a dir. Si presentes Cruyff, una marca de dimensió mundial, ho has de fer amb tots els honors. També entenc l'objectiu de la federació. Sense accés al reconeixement, trobar una acció que promocioni la selecció i el país. Perfecte. Ara bé, sí que em sembla que a Cruyff, per la insistència en el missatge, se li negaven els ulls amb el projecte de la seva fundació més que no pas amb el càrrec de seleccionador, que va tenir un paper residual en el seu discurs oficial, en què la il·lusió del protagonista, majoritàriament, va quedar vinculada a les accions que promourà el conveni amb la federació. Cruyff serà un reclam perquè molts futbolistes pressionin per venir a la selecció, però queda per veure el comportament de Villar, perquè ara cada partit farà la volta al món. I dues coses més. Una, la solució. Si els polítics la tenen, que ho diguin. Si no, que no enganyin més. I dues, si es vol la internacionalització, prou de bombardejar el futbol de seleccions. Si se'n vol formar part, a callar. Jorquera es va lesionar contra el País Basc. I no es jugava el pas a cap mundial.