«El porter» de l'espia d'HH

De Gonzalo Suárez, Julio Cortázar va escriure: «Escriptor que fa cine? Cineasta que retorna a la literatura? De tant en tant hi ha papallones que es neguen a deixar-se clavar en el cartró de les bibliografies i els catàlegs, de tant en tant, també, hi ha lectors i espectadors que continuen preferint les papallones vives a les que dormen en els seus tristos somnis a les capses de cristall.»

Certament, què importa definir-lo? Gonzalo Suárez, que va néixer a Oviedo l'any de la revolució d'Astúries, també va ser autor i actor de teatre i, fascinat pels pintors impressionistes, va assajar la pintura quan era jove. A més, va ser un gran periodista esportiu amb afinitat amb les tècniques del «nou periodisme»: amb el pseudònim de Martin Girard, va escriure entre final dels anys cinquanta i primers dels seixanta cròniques, reportatges i entrevistes relacionades amb el món del futbol que va publicar a Dicen, a La Gaceta Ilustrada i a El Noticiero Universal i que, fa pocs anys, va reunir a La suela de los zapatos.

En la mateixa dècada dels seixanta, desmarcant-se de la narrativa naturalista dominant, va irrompre com a novel·lista amb De cuerpo presente, Trece veces trece, El roedor de Fortimbrás i Rocabruno bate a Ditirambo. També va ser aleshores, concretament el 1964, que va publicar Lo once y lo uno tenint present la seva experiència futbolística al costat d'Helenio Herrera, aparellat amb la seva mare, i pel qual va fer d'espia aportant-li informes dels jugadors dels equips rivals de l'Inter de Milà. Gonzalo Suárez, que sempre ha manifestat la seva admiració preferent pel futbolista Luis Suárez, continua parlant de futbol, però amb la consciència que s'ha convertit en alguna cosa diferent. No obstant això, fa poc vaig llegir una entrevista seva en què elogiava el joc del Barça actual.

Hi va haver un temps en què em va captivar el Gonzalo Suárez cineasta amb films com ara Epilogo i El detective y la muerte. Després li vaig perdre el gust, tot i que he pensat que aquest cineasta, que va ser un gran cronista esportiu, s'havia de fer present en aquesta secció amb El portero, un film que va rodar l'any 1999 a Astúries i que, ambientat en l'any 1948, narra els efectes de l'arribada d'un «foraster» a un poble a la vora del mar. El «foraster» (Carmelo Gómez) havia estat un porter de futbol de primera divisió abans de la guerra, però en la llarga postguerra es guanya la vida apostant que pararà penals. Hi ha Maribel Verdú, maquis, la Guàrdia Civil, un aire pròxim a L'home tranquil i, a la manera d'un western, un duel final de penals.