Por exagerada

Aquests dies he parlat amb uns quants amics periquitos i tots estan acollonits. Diuen que el Barça, ara mateix, és molt millor equip que l'Espanyol (tenen molta raó), que el seu equip no fa un gol ni a l'arc de sant Martí (cert) i que el més normal seria que sortissin escaldats del Camp Nou (em sona). Molts dels meus amics periquitos, fins i tot, s'atreveixen a firmar un dos a zero en contra i cap a casa. En un primer moment em pensava que la temença era genuïna, a mesura que hi dono voltes, però, crec que hi ha una mica d'impostura en aquest neguit. És evident que avui dia no hi ha color entre el Barça i l'Espanyol. Tot i la baixa de Messi, el Barça té jugadors decisius en estat de gràcia i el col·lectiu està en un moment molt dolç de la temporada. L'Espanyol, en canvi, navega a la deriva, sense un patró de joc clar i amb més dubtes que certeses al terrat.

Dit això, el discurs especialment negatiu dels seguidors de l'Espanyol és un punt exagerat per un càlcul estratègic. Per una banda, prefereixen anticipar-se a un daltabaix i així s'hi preparen; però, per l'altra, crec que pretenen crear un clima en l'entorn del Barça semblant al de la temporada passada. El derbi del Camp Nou del febrer passat havia de ser un periquitocidi històric i es va convertir en la primera victòria de Pochettino com a entrenador de l'Espanyol. El barcelonisme preveia una golejada descomunal i se'n va anar a casa decebut, trist i desconcertat. La temporada passada, cada vegada que a priori el Barça havia d'esbocinar un rival, l'equip patia una barbaritat.

Estic segur que molts socis de l'Espanyol pensen que encara és possible construir un clima de victimisme semblant al dels dies previs de l'últim derbi i, amb una mica de sort, tornar a esgarrapar algun punt del camp més difícil per a l'espanyolisme. L'ambient no juga però influeix.