Partit únic

Hi ha qui defensa que per un partit l'any no val la pena jugar-lo, que és un partit de costellada, un partit per compensar la frustració de no poder jugar competicions internacionals. Però què voleu que us digui, és un partit únic i especial, amb un ambient difícil de veure en altres partits en què el resultat és important però ho és més la reivindicació nacional de l'oficialitat de la selecció catalana.

I, encara que no sigui sant de la meva devoció, he de reconèixer que la presència de Johan Cruyff a la banqueta és un plus de projecció nacional i internacional impagable. És un plus de prestigi que obre moltes portes i dóna molt espai en diaris que d'una altra manera no dedicarien ni dues ratlles.

Per tant, ara toca disfrutar del Catalunya-Argentina i fer una crida per tal que s'ompli l'estadi i aprofitar que és l'inici de les vacances escolars de Nadal per disfrutar en família d'aquest partit-festa. Val la pena fer l'esforç de desplaçar-se fins al camp del Barça no només per veure i viure el que passarà a la graderia de l'estadi, sinó també perquè el partit entre Catalunya i Argentina promet pel que fa al nivell de joc.

Ja voldrien seleccions europees de primer nivell formar un equip amb jugadors com ara Xavi, Piqué, Valdés, Puyol, Busquets, Bojan, Capdevila, Navarro i Oleguer –imagineu que pogués jugar també el crack de l'Arsenal, Cesc Fàbregas– és una selecció absolutament competitiva i que encara que sigui una vegada l'any, val realment la pena.

És un únic partit, però també un partit únic.

La crisi, el fred o la mandra no haurien d'imposar-se a la necessitat que el Camp Nou s'ompli. Totes les càmeres estaran pendents de Johan Cruyff assegut a la banqueta com a seleccionador català, però també es fixaran en la quantitat de seguidors que hi haurà a les grades.

Si l'estadi està més buit que ple hi haurà qui aprofitarà l'ocasió per dir coses com que la selecció catalana juga en un camp semibuit, ni Johan Cruyff aconsegueix que la selecció interessi als catalans, només la selecció espanyola té la capacitat d'omplir un camp de futbol a Catalunya o qualsevol altra bajanada, serà un exercici interessant llegir els titulars i les cròniques fetes des de la premsa generalista i esportiva editada des de Madrid.

És per això que no ens podem permetre el luxe de no omplir l'estadi, perquè també és veritat que no cada dia es pot disfrutar del joc d'una selecció com l'Argentina.