Les bones idees triomfen

A Catalunya hi ha gent amb imaginació i que té bones idees. Si tot depengués només de l'ordre establert i dels que ocupen les poltrones institucionals, aquest país no tindria cap gràcia. Si en té una mica és per aquesta gent que fa anar el coco fins que se li acut alguna manera de sacsejar la realitat. Aquest any 2009 hi ha hagut dues grans iniciatives col·lectives que han nascut d'algun caparró inquiet. Una, l'onada de referèndums populars sobre la independència. L'altra, pensar en Cruyff com a seleccionador català. Cadascuna en la seva dimensió, si es vol. Segurament és més important la iniciativa dels referèndums. El futbol, sempre ho dic, és la cosa més important de les coses menys importants. Però la magnitud de les dues idees és la mateixa. Són grans idees, perquè totes dues han servit per mobilitzar molta gent i per posar en primer pla la reivindicació nacional i projectar-la al món, que s'ha interessat pel que passa en aquest nostre raconet de món. I en dos àmbits, el polític i l'esportiu, on la capacitat per moure alguna cosa cap al reconeixement estava bastant esmorteïda i gastada.

Després, com que som com som, no acabem de tenir-les totes quan fem les sumes i les restes. Si en la tongada de referèndums del 13-D podien votar 700.000 catalans i van acabar fent-ho una mica menys de 200.000, ja hi va haver motiu per veure el got del sobiranisme mig buit en lloc de mig ple. I com que el dia abans del partit entre Catalunya i Argentina només s'havien venut 45.000 entrades, ja ens semblava que quedar-se tan lluny d'omplir el Camp Nou (99.200 seients) era un fracàs. Ja voldrien molts territoris sobirans que d'un univers de set-centes mil persones, dues-centes mil deixessin les seves ocupacions habituals d'un diumenge per donar testimoni del seu pensament. I moltes seleccions sobiranes ja voldrien reunir més de cinquanta mil persones en un partit amistós en una mala data enmig d'un calendari saturat de futbol. Sí, voldríem més, és clar. Però si no fos perquè uns quants tenen idees perquè no es vagi a menys, pitjor aniríem. La base de gent hi és. D'idees, també n'hi ha. Ja sabem on s'encallen les coses.

Tenim equip, també. De moment, una magnífica franquícia del Barça. No hi ha dubte que la competitivitat de la selecció catalana, ara com ara, és deutora de l'estil i els jugadors de la factoria blaugrana. Veure jugar Catalunya contra Argentina era veure jugar el Barça. ¿A qui li pot estranyar si el seleccionador és l'home que va crear el Dream Team i va establir les bases futbolístiques del que és ara el Barça de Guardiola i si en l'onze inicial d'ahir hi havia sis actuals jugadors blaugrana (Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi i Bojan) i tres més que van rebre formació al club (Oleguer, Verdú i Sergio García)? Sabem, doncs, a què juguem, els jugadors saben jugar i guanyar, els dirigents federatius tenen bones idees... Què més volem? Tothom ho sap, també, què volem. I cada dia al món ho sap més gent, també. A veure si els que no generen les idees ni mobilitzen tantes quantitats de massa poca gent hi posen alguna cosa de la seva part.