Indemnes, però vulnerables

El Barça va guanyar ahir perquè té més bons jugadors que el Tenerife, però no va ser més bon equip. També perquè és un col·lectiu amb orgull i que no té por de lluitar contra les adversitats. El resultat reforça l'equip de Guardiola, però durant molts minuts va tenir la sort de sortir indemne del plantejament del Tenerife. L'equip de Guardiola va ser vulnerable, excepte a la porteria, on Valdés va tornar a tenir actuacions decisives per mantenir el seu equip sa i estalvi en el marcador. Les aturades del porter van sostenir-lo el temps suficient perquè pogués espavilar-se. No se sabia imposar col·lectivament, però tenia l'opció d'imposar la qualitat individual dels seus jugadors.

Bojan va sobresortir molt en aquest aspecte. Amb Messi ja s'hi compta sempre. També amb el coratge del capità Puyol, autor esporàdic de gols importants, com ahir. I amb el gol de Pedro. Però el jove de Linyola va tenir ahir l'actuació que feia temps que li convenia a ell, i també al seu equip ahir mateix. La seva determinació va ser decisiva. Tot i entrar a l'equip per la baixa d'Ibrahimovic, va destacar com a extrem i assistent. El primer gol i el tercer, i part del quart, els va generar ell solet amb jugades magnífiques, en què gràcies a la seva habilitat va superar la defensa local i va habilitar Messi perquè marqués a plaer dues vegades i una altra amb genialitat. Una aparició que és una bona notícia per a Guardiola, també. I que evidencia que el treball que Bojan està fent des que Guardiola és l'entrenador dóna fruits, que s'està reinventant ell mateix com a davanter que pot jugar en qualsevol de les posicions d'atac. A Guardiola li costava veure'l com el davanter centre que ell voldria i no li acabava de veure qualitats adients per jugar a qualsevol de les dues bandes. Bojan s'ha espavilat, i la seva actuació d'ahir val més que qualsevol dissertació. Guardiola té un nou beneït problema: sap que pot comptar amb un altre davanter de primer nivell que atén a les necessitats de l'equip. Més problemes d'alineació, però noves solucions per a l'equip.

Amb el marcador favorable, el Barça va trobar amb més facilitat el seu lloc. El Tenerife es va ressentir de la contundència rematadora dels blaugrana en els últims minuts de la primera part. Fins i tot el xiulet de Pérez Lasa va perdre protagonisme i intervencionisme, fins llavors amb precises decisions puntuals per descentrar els blaugrana.

En definitiva, el Barça va ser capaç de solucionar el compromís a l'Heliodoro Rodríguez. Però en l'anàlisi del partit s'evidencia quin és el seu problema. És fàcil de dir per a l'analista però difícil de fer per a l'equip: el problema del Barça són vint metres de camp. Per ser ell mateix, l'equip de Guardiola ha de fer un pas endavant per compensar el pas que ha fet enrere, un pas col·lectiu de vint metres. Aquesta és la distància entre l'equip que exerceix la seva autoritat i l'equip que es desdibuixa i és vulnerable. Els últims rivals li estan plantejant un nou repte. Ja no es limiten a defensar-se a tota ultrança. Com el Vila-real i el Sevilla, i anteriorment el Madrid i el València, l'equip de José Luis Oltra també va fer una aposta valenta i va pressionar el Barça amb les línies molt avançades, endinsant-se atrevidament en el camp blaugrana. És la nova recepta, el nou mètode anti-Barça: pressionar la defensa per dificultar la sortida de la pilota i també la recepció de la pilota al mig del camp o a la davantera. No és gens fàcil, però en la primera mitja hora el Tenerife ho va fer molt bé. És un equip modest en la nòmina de jugadors, però no en estil i determinació. Fins ara, els rivals dels blaugrana se solien centrar a pressionar sobre la defensa o sobre els cervells del mig del camp. Però la combinació de les dues coses no està a l'abast de tothom. El Tenerife s'hi va atrevir. I aquesta pressió diguem-ne total la va acompanyar amb una altra mesura que incomoda molt el Barça: quan recuperaven la pilota els jugadors obrien el camp per les bandes, cosa que generava espais i dificultava molt la defensa blaugrana dels contraatacs. És així com el Barça va patir de valent molta estona. Es va veure obligat a recular vint metres, una distància que converteix un equip arrasador en un de vulnerable. Trobar la manera de superar aquests dispositius és el nou repte de creixement del Barça. Ha de trobar les solucions futbolístiques que li facin recuperar aquest vint metres determinants. Ahir ho va aconseguir amb orgull i esperit de superació col·lectius i solucions individuals. Les que el faran arribar lluny, però, seran les solucions col·lectives.