Exemplars i modèliques?

«La cosa electoral no ha començat de manera exemplar ni modèlica. Ni tan sols correcta»

La primera vegada que Joan Laporta va fer referència institucionalment a les pròximes eleccions a la presidència del Barça va ser en el dinar de Nadal amb la premsa. Fonamentalment, va dir que ell faria que fos un procés exemplar i modèlic. Hi ha una certa redundància en la referència a l'exemplaritat i la modelitat, qualificatius que queden malament quan se'ls atribueix un mateix i que, si de cas, només fan de bon sentir quan te'ls diu un altre. Laporta i els seus directius els apliquen ells mateixos a quasi tot el que fan. No es conformen a fer les coses bé , ni tan sols de manera excel·lent. També ho deien després de guanyar la Champions de París i ja se sap cap a on va derivar tanta exemplaritat i modelitat. La qüestió és que la cosa preelectoral no ha pas començat de manera gaire exemplar ni modèlica. Ni tan sols de manera correcta.

Anem a pams. Laporta va dir també aquell dia que ell mantindria una actitud de neutralitat. Doncs aquesta promesa li ha durat el que ha tardat el seu aspirant preferit (que segurament no és el seu predilecte) a presentar-se com a precandidat. No (només) per la seva assistència, sinó sobretot perquè es va manifestar obertament i únicament partidari del precandidat Alfons Godall. Fins aquí la seva neutralitat. Que és lliure de donar suport a qui vulgui? És clar que sí. Però el que no pot ser és declarar-se neutral i donar suport només a un precandidat i, a més, criticar els altres.

Per dir que aquest procés electoral ha de ser exemplar i modèlic, també hauria estat bo que els que encara són directius no s'haguessin postulat oficialment fins que no hi hagués convocades les eleccions, que no és el cas. Ara es dóna la circumstància que hi ha dos precandidats que són membres en exercici de la junta directiva que ha de decidir quan seran els comicis. Que ells diguin que sabran actuar segons el barret que portin en cada moment no els eximeix d'haver fet passar el carro davant dels bous. I això, evidentment, no només no és exemplar ni modèlic, sinó ni tan sols normal.

I es dóna la paradoxa que l'únic que respecta els processos i no ha oficialitzat la seva aspiració electoral perquè no s'han convocat encara les eleccions és Sandro Rosell, l'aspirant que, d'altra banda, ja ha estat senyalat com el rival a batre per la candidatura continuista oficial. Sala i Martín, home fort de la candidatura d'Alfons Godall, el va situar en el centre del debat criticant-lo com a referent contrari.

Seria més raonable que entre tots plegats s'aspirés a fer un procés electoral correcte, seguint els passos que marquen els estatuts. Aportar-hi normalitat. I per això també s'hauria de defugir el debat perniciós de considerar que el procés electoral perjudica per definició la marxa de l'equip. Poder votar cada ics anys el president i la junta és un privilegi, i exercir-lo ha d'entrar en la normalitat del club (ho exposava molt bé Àlex Santos en la contraportada de dimarts). L'equip, la institució, els socis i l'entorn han d'aspirar a la sana convivència entre el debat electoral i la lluita de l'equip pels màxims títols, entre altres coses perquè els estatuts fixen el període electoral en una època de l'any en què coincideix amb el final de la temporada futbolística.

Sobre la data adient per als actuals comicis, doncs, hi ha motius perquè siguin ara mateix o que siguin l'últim dia possible dins el termini, i tots són vàlids. Però cal recordar que cada vegada que hi hagi eleccions el debat serà el mateix, sigui l'entrenador de l'equip Pep Guardiola o qui sap qui, perquè el període electoral és el que marquen els estatuts i la temporada futbolística continuarà tenint el moment culminant en dates coincidents. La millor solució, doncs, és intentar normalitzar el procés electoral. Encara que ja s'hagi començat malament, s'hi hauria d'aspirar. I vés a saber si algú que ho observi des de fora dirà un dia que han estat unes eleccions exemplars i modèliques.