Esgotador

És molt avor­rit. És una insistència esgo­ta­dora que no té cap mira­ment i amb la consciència plena que tot el que es diu, s'escriu o es comenta no s'ajusta a la rea­li­tat. Es defor­men voluntària­ment situ­a­ci­ons que només per­se­guei­xen uns objec­tius con­crets, trans­pa­rents i con­fes­sa­bles, que con­tra­di­uen qual­se­vol valor que el peri­o­disme hau­ria de tenir i defen­sar. I no passa res. És un peri­o­disme espor­tiu que defensa vol­gu­da­ment allò que no té defensa. S'ini­cien cam­pa­nyes mediàtiques per defen­sar interes­sos inde­fen­sa­bles i per no ser el que vol­drien que fos. És una olla de grills. Es vol influir des­ca­ra­da­ment sense cap res­pecte a res ni ningú. No hi ha ni joc net ni cap ele­ment que des­ta­qui els valors que l'esport aporta i que els mit­jans de comu­ni­cació hau­rien de defen­sar per damunt de tot. És un acte irres­pon­sa­ble fet a consciència. Que ara el Barça sigui referència per la feina feta, per com es fa la feina, per la reva­lo­rit­zació i l'apro­fi­ta­ment de la gent de la casa, pels resul­tats espor­tius acon­se­guits, pels sis tro­feus gua­nyats en un any –mai ningú ho havia acon­se­guit– i que ja són a les vitri­nes del club, pel joc que s'ofe­reix, per la situ­ació en la clas­si­fi­cació i perquè, de moment, no hi ha cap enso­pe­gada que cap­giri la situ­ació actual... Tot això i una mica més activa un seguit de meca­nis­mes que difi­cul­ten l'accep­tació d'una rea­li­tat en què pre­do­mina la con­si­de­ració i la valo­ració mesu­ra­des des del cinisme i des d'una falsa objec­ti­vi­tat. És el des­pres­tigi dels mit­jans de comu­ni­cació al ser­vei d'uns interes­sos que sem­pre són vari­a­bles segons com bufa el vent i els va el negoci. El pro­jecte del Real Madrid té presa per con­so­li­dar-se. Tot­hom ho sap. No té cap més remei que com­pe­tir i s'ha reforçat per fer-ho. No hi ha cap dubte de la capa­ci­tat i cate­go­ria dels seus juga­dors. El model no és com­pa­ra­ble al blau­grana i segur que fa el seu camí, però amb l'incon­ve­ni­ent que ara per ara té al davant la soli­desa d'una pro­posta fut­bolística que els cos­tarà des­ga­ve­llar. El Barça està con­vençut del que fa. I de com ho fa. El Real Madrid ho està fent, però des­es­pera més d'un que les distàncies no s'escur­cin amb la velo­ci­tat que vol­drien. I pen­sar que s'ha d'atu­rar la tra­jectòria del Barça amb argu­ments lluny dels ter­renys de joc per inten­tar influir els que con­si­de­ren influ­en­ci­a­bles. Anar de víctima i espol­sar-se les res­pon­sa­bi­li­tats per pen­jar-les als altres ja se sap que no acos­tuma a fun­ci­o­nar. Ara toca al Real Madrid. No és fàcil sor­tir-ne. Ni men­tint.