Qüestions personals

Encara que s'hagi atuït una mica la febrada preelectoral dels oficialistes, els moviments no paren i són força reveladors

Pep Guardiola va sufocar el debat sobre la seva continuïtat dient que s'hi compromet. I després Laporta va accedir a les peticions per fixar la data de les eleccions (a la presidència del Barça) i d'aquesta manera també es va sufocar la febre preelectoral que els va agafar als aspirants que surten de la directiva actual i que l'entorn atiava com ho sol fer amb qualsevol afer que serveixi per fer bullir l'olla barcelonista. Ara bé, perquè Guardiola continuï com a entrenador del Barça s'han de donar determinades condicions. I encara que s'hagi atuït una mica la febrada preelectoral dels oficialistes, els moviments no paren i són força reveladors.

Laporta ja està més pendent d'altres coses, i només entrarà en campanya per donar suport al seu delfí, Alfons Godall. La seva precampanya és una altra i les seves aspiracions ja les va deixar ben clares en l'entrevista de diumenge a l'Avui: si es posa en política és per ser president i conduir el país cap a la independència. Ja sap el que l'espera i que no és un camí fàcil, però és el que l'il·lusiona ara. El canvi d'aires li convé. Cal recordar que tot just que l'equip hagués tornat d'Abu Dhabi amb la sisena copa seguida, enmig d'un clima de sana felicitat col·lectiva, ell va manifestar a Barça TV: «No sóc un home feliç.» Una manera molt explícita de deixar clar que els triomfs acumulats per l'equip no el compensen del desgast personal que li ha causat el seu mandat. La primera persona del singular ha tingut molt pes en el mandat de Laporta, a vegades també per bé, és clar. Però que el president del Barça no sigui feliç després de sis títols en un any fa recomanable un canvi d'aires. Els estatuts del club l'hi obliguen, però és el més sa per a tots. Mentrestant, continuarà posant primer de tot la seva primera persona del singular: no serà neutral en les eleccions, continuarà fent campanya política des de la presidència del Barça i el que li queda fins que se li acabi el mandat estarà condicionat a la seva agenda i als seus interessos. I probablement l'equip de Guardiola continuarà guanyant títols que procurarà capitalitzar per al seu delfí. Pel que fa a la política, Laporta està en forma. El seu influx és poderós. Els partits estan pendents d'ell i plataformes que li són properes ja han notat els seus efectes només d'haver-s'hi apropat una mica. Reagrupament s'ha disgregat ja abans de ser partit polític, com ha estat tradició en les juntes directives de Laporta en el Barça.

Per si de cas, Godall ja ha dit, per intentar ampliar electorat, que ell no farà política des del Barça, cosa que d'entrada serveix indirectament per admetre que el seu protector n'ha fet i n'està fent, encara que ell en digui «fer país». Sí que en determinats moments aquesta directiva ha fet país, i ho ha fet ben fet. Però el que està fent Laporta fa temps és política en primera persona. Godall també intenta provocar el que ja és referent en les eleccions, Sandro Rosell. Li està fent campanya posant-li paranys perquè en comenci a fer. Ha explicat més el programa de Rosell per negació Alfons Godall que el mateix Rosell, que calla per quan arribi l'hora de la veritat, que en la seva estratègia és la que marquen els estatuts. Quan els altres potser ja no tindran res de nou a dir, ell presentarà el seu programa. Si el que volen els precandidats és donar una imatge de serietat, de moment guanyen els que callen. Els directius en exercici, en canvi, fan de precandidats.

Jaume Ferrer, l'altre precandidat de la junta actual, va revelar un factor clau: va dir en l'entrevista de dimarts en aquest diari que l'entrada de Sala i Martín a la directiva va ser l'origen de la divisió. Però continuen junts, diuen que en un exercici de responsabilitat.

Mentrestant, els excandidats Majó, Minguella i Medina preparen una altra candidatura. Encara que sigui perquè la campanya no sigui només una qüestió personal entre uns quants, benvinguda sigui.