«Fair-play»

Estaran d'acord amb mi que en les últimes setmanes els mitjans de comunicació s'han convertit en autèntics camps de batalla a l'hora d'informar sobre si les decisions arbitrals en el futbol afavoreixen els uns o els altres. I en mig d'aquesta crispació sobre si el Barça va al davant gràcies a les ajudes i si al Madrid l'estan castigant perquè Cristiano Ronaldo fa ràbia als àrbitres, als que estimen per damunt de tot el joc net i la noblesa en l'esport, l'actualitat dels últims dies ens ha obsequiat amb un parell de flors que no he volgut deixar passar per alt.

Una, les declaracions del capità del Madrid, Raúl, en què reconeix que si el Barça és líder és per mèrits propis i deixa així amb un pam de nas la premsa madrilenya. No ho sé, però a mi aquest jugador sempre m'ha semblat un professional honest i sensat. Ja sé que potser algú pensa que és una bestiesa, però un estiu, estant a Menorca de vacances, vaig saber que Raúl hi tenia una casa. No amago que em va sorprendre. Sense voler caure en els tòpics, la realitat és que als futbolistes sempre els fas més en ambients com Mallorca, Eivissa o Marbella. Allà on hi hagi més soroll. O Tailàndia, com va dir l'altre dia Guti en una entrevista. Raúl sempre m'ha semblat diferent. Tinc la sensació, parlant des de la distància de 600 quilòmetres, que Raúl de qui va aprendre l'ofici va ser de Butragueño, un altre personatge del madridisme ple de gestos que l'honoren. Per exemple el del dia del seu últim partit al Camp Nou. Un cop dutxat i vestit de carrer va voler acomiadar-se, tot sol, amb els llums apagats, d'un dels escenaris que ell ha reconegut sempre que és dels que més li han agradat. Jo vaig recollir aquelles imatges per TV3 i he de reconèixer que em van impressionar.

L'altre regal que ens ha fet el fair-play aquests últims dies és el d'un jugador de l'Iran, Amin Motavassel Zadeh, que va tirar una pilota fora quan hagués pogut fer gol perquè el porter era a terra lesionat de la jugada anterior. Això costa molt veure avui dia. I si passa, tampoc no es valora com s'hauria de fer.

Aquest gest del jugador iranià té un precedent en la lliga espanyola fa 40 anys, el que va protagonitzar Pedro Zaballa, un cantàbric que després de triomfar en el Barça va acabar la seva carrera en el Sabadell. En un partit al Bernabéu va tirar la pilota fora quan la porteria estava indefensa perquè el porter madridista Junquera havia topat amb un company i estava estirat a la gespa, lesionat. El Sabadell va acabar perdent aquell partit per 1 a 0. Mesos després, Zaballa, va rebre a París el premi fair-play de la Unesco. Recordo que aquell premi va ser molt comentat aquí. Més que la Pilota d'Or que ja es devia donar en aquella època.

Fixem-nos en avui. Un premi com la Pilota d'Or o el Fifa World Player té una difusió mediàtica descomunal. Del premi fair-play, vés a saber què se n'ha fet. Això sí, mentrestant fotem-li fort i diguem-la ben grossa que sembla que d'això és el que ha de donar de menjar a l'esport i a la premsa. Sort que hi ha excepcions i aquest diari n'és un exemple.