GENERAL DEMPEUS
Mentides i desmesura
Les mentides que gasta la premsa esportiva madrilenya –amb el seguici i la claca de molts mitjans d'això que se'n diu àmbit estatal, que vol dir espanyolisme– per tacar i posar en dubte els mèrits del Barça i, sobretot, pressionar els àrbitres, quedarien entre l'anècdota i el ridícul si no fos que, campanyes com aquestes que provoquen vergonya aliena, poden acabar fent forat de debò. El perill de repetir mil cops una mentida és que molta gent acabi convençuda que és veritat, un joc al qual no és cap secret que juguen aquests mitjans amb aquesta col·lecció d'infàmies que, lluny de ser cap novetat –l'hegemonia blaugrana els ha afilat les urpes, però l'antipatia dels diaris esportius madrilenys cap al Barça no és d'abans-d'ahir–, potser no mereix res més que ser considerat un fruit natural d'una tendència malaltissa de la premsa esportiva de Madrid, la de tractar des de l'extrema desmesura qualsevol fet. Un porter no atrapa una pilota que li passa per sota les cames i es presenta com l'errada més clamorosa mai vista. A un jugador de bàsquet se li esmuny la pilota de les mans quan fa un tir lliure i se'l ven com el sapastre més gran de tots els temps. Demà comença a haver-hi partits de segona en divendres i es proclama que totes les nits de la setmana seran de futbol. Ja voldria jo, que reclamo més atenció per a la segona divisió, que un Còrdova-Cadis associés el futbol al divendres com s'associa a la tarda de diumenge! Són tres exemples recents de tractament desmesurat de fets que no tenen res a veure amb villaratos, però que coincideixen en una lectura: de tot en fan una notícia extremada de les que fan reescriure la història. Al lector, l'oient o l'espectador habituat a la desmesura com al pa de cada dia li semblaria ben poca cosa llegir que el Barça és, senzillament, el millor si, amb el terreny abonat, es pot plantar la llavor perquè els èxits blaugrana es vegin com l'atracament més gran del món.