CRÒNICa d'ambient
PEP RIERA
El gran Ibrahimovic
Si Xavi ha jugat bé no cal que ningú digui que ha tocat cent vuit vegades la pilota, que ha fet setanta passades bé i només tres de malament o que ha fet dos xuts a porteria ben dirigits. Se sap veient-lo jugar. Les estadístiques, ben interpretades i posades en el context adequat, ens poden aportar més coses. Però en el futbol la percepció fonamental és la visió directa. Quan hi havia menys estadístiques, el futbol era més futbol. No hi estic en contra, però sí de l'ús i de l'abús que se'n sol fer. És bo saber-ho i comptar-ho tot, però encara més saber-ne fer un bon ús. Sense anar més lluny, avui dia la feina dels equips de tècnics dels equips no es pot entendre sense una anàlisi de totes les dades i estadístiques possibles.
Les estadístiques de gols marcats i minuts jugats diuen, per exemple, que Zlatan Ibrahimovic no és el millor golejador del Barça. Però a mi aquestes dades no em poden convèncer de cap manera que el suec no sigui i serà un dels millors davanters centre que el Barça haurà tingut en la seva història. Els mateixos que ara el critiquen i els que el xiulen al Camp Nou són els que, en el primer tram de la temporada, n'alabaven la ràpida adaptació i la capacitat golejadora. Aquelles estadístiques també esborraven el fet que no havia pogut fer la pretemporada amb l'equip per la fractura en un dit amb què va arribar de Milà. També s'ha de dir que, tot i que es pugui ser partidari d'ell com a jugador, és cert que hi ha hagut dies que no ha jugat gens bé. És més, ell mateix va dir un dia que no estava content de com estava jugant i que s'esforçava per millorar.
Ara bé, no sé si vostès recorden cap davanter centre en tota la història del Barça que jugués bé tots els seus partits. I també si hi havia hagut alguna època en que el que juga amb el 9 a l'esquena havia coincidit amb un altre jugador que, sense ser el davanter centre, marca més gols. És el cas de Leo Messi, que, per cert, també va marcar més gols que Samuel Eto'o la temporada passada. Més que res, perquè les comparacions en futbol són encara més odioses que en qualsevol altre àmbit. Si es fa un petit exercici de memòria, tothom podrà recordar que quan Eto'o va arribar al Barça no era un davanter centre de referència i golejador. Més aviat era un segon davanter i un golejador discret. Va ser en el Barça on es va convertir en un golejador de nivell mundial. Ibrahimovic, en canvi, ha arribat al Barça com un jugador més fet, i per això ja se sap que, tot i que sempre ha fet gols, és un davanter peculiar perquè té molts més recursos que la majora de golejadors. És per aportar altres coses perquè Guardiola l'ha volgut en el seu equip. Les que costen de convertir en estadístiques. El que tampoc no diuen les estadístiques és que aquesta temporada tots els rivals del Barça estan molt més preparats per plantejar-li problemes, després que la temporada passada l'equip de Guardiola va ser un vendaval futbolístic que pocs es van creure del tot fins que no va guanyar títols un rere l'altre. No és estrany que les estadístiques diguin que el Barça ha fet menys gols que la temporada passada a aquestes altures. Però en canvi n'encaixa menys i té més punts. El fons de l'equip no ha canviat, però sí la seva forma. Només cal obrir els ulls i veure jugar el Barça i també els seus rivals. I també és cert que els pitjors moments d'Ibrahimovic han coincidit amb el pitjor rendiment de la majoria de jugadors de la plantilla. Per això fa tot l'efecte que quan tots tornin a jugar més bé, Ibrahimovic també ho farà més bé.
I arribats a aquest punt, ja quasi al final, només em queda reconèixer que la meva predilecció per Ibrahimovic és purament subjectiva. La mateixa subjectivitat que em fa dir que celebrarem molts i molts gols seus, i més coses. Ah, i que no conec ningú que hagi edificat la seva galeria d'ídols futbolístics a partir de les estadístiques.