La batalla de Zlatan

a l'alça

GUARDIOLA I EL SEU CARÀCTER. Sens dubte que el pas de Guardiola ens deixarà moments únics, i dissabte passat en va signar un altre quan li va dir alguna cosa al col·legiat fent servir el micròfon de l'assistent. Home, la cosa té conya. Guardiola és pur nervi i caràcter i així ho transmet a l'equip, però aquesta passió sembla que no arriba a tots els jugadors. No obstant això, millor un Guardiola a la banqueta que castigat a la grada.

Practica un ball estrany Zlatan Ibrahimovic al camp, que sempre provoca un estat d'alerta en l'àrbitre. D'ençà uns mesos, qualsevol cosa que pretén Zlatan és observada pels àrbitres com una infracció. Ibrahimovic es troba immers en una guerra particular contra els elements que no el beneficia ni a ell ni, encara menys, al seu equip.

Zlatan ha de saber moure's millor, posar el cos amb menys contundència i, si cal, aprendre a ballar amb els seus rivals. Ja és tard per modelar aquest davanter, però encara s'hi és a temps per tal que no caigui constantment, com si es tractés d'una malaltia crònica, a les trampes que li provoquen els rivals i que molts àrbitres estan encantats de traduir en falta contra el jugador barcelonista.

És un bon jugador, aquest Ibra, però no com els més optimistes ens l'havien presentat. No obstant això, ell ha de posar molt de la seva part per evitar que part de l'afició no entri en aquella espiral tan coneguda a Can Barça quan un jugador no acaba d'agradar al públic. Ell ho pot calmar tot amb gols, però quan aquests no arriben, ha de fer un gran esforç per tal que el seu futbol no comenci a despertar esbufegades o xiulets. Es tracta d'un gran atleta i d'un jugador corpulent, però sembla que encara no s'ha fet un lloc en la lliga, en què els àrbitres i els seus assistents prefereixen xiular contra els davanters abans que assenyalar un penal o un fora de joc. Qualsevol salt, Zlatan l'ha de fer net, perquè els defenses ja saben que poden rodolar per terra, encara que sigui fingint, que l'àrbitre sempre els donarà la raó. Zlatan juga en una lliga en què els futbolistes que volen jugar a futbol estan penalitzats pels àrbitres; sempre serà més fàcil veure una targeta per protestar una injustícia que una puntada de peu o fingir una lesió minuts abans d'acabar un partit per robar temps al matx.

A Zlatan li han d'ensenyar d'una vegada per totes que juga en una lliga en què abunden els tramposos, tant o més com el campionat del qual prové, amb la clara diferència que aquí fingeixen els defenses i tot. Per això, si es veu perdut en aquesta batalla que només manté ell, seria bo que algú el reeduqués en els moviments i en allò que no ha de fer, perquè sempre serà penalitzat.

D'un futbol en què ha desaparegut la càrrega legal entre espatlles i en què els àrbitres sempre sempre escombren cap a les defenses en un fora de joc, que Zlatan no esperi que en una lluita amb un defensa per una pilota l'àrbitre no el contempli com un potencial infractor abans i tot que comenci a esforçar-se per fer-se-la seva.

de baixada

HENRY I EL MUNDIAL. S'han atribuït a Thierry Henry unes declaracions en què suposadament treu importància a les seves suplències al Barça perquè d'aquesta manera estarà més fresc per al mundial. Dic que se li atribueixen perquè no les he sentit, ja que, en cas contrari, home, una sanció per mofa a l'entitat no estaria gens malament. Després de com es va classificar França, només falta que reconegui que està de vacances.