Desgavell preelectoral

A qualsevol país del món no s'entendria com en un club que ha guanyat en una temporada tots els títols possibles hi hagi unes eleccions amb tants candidats i que el president actual sigui incapaç de trobar un substitut que garanteixi una llista continuista.

Però el Barça és això, sobretot sentiment i també molt sentit crític respecte a com s'han estat fent les coses fins ara. Jo crec que els socis tenen molt clar que una cosa és l'equip amb els seus jugadors liderats per Pep Guardiola i una altra de ben diferent és el desgavell i el desgovern de la junta directiva actual.

Que Joan Laporta hagi estat incapaç de trobar un candidat solvent entre els membres de la seva actual junta directiva per ser el seu substitut diu molt poc a favor seu. El seu ego se l'ha acabat menjant i, alhora, s'ha menjat també tots els seus directius; no cal que repassem la llista de tots els directius que Laporta ha deixat enrere víctimes de la seva prepotència.

Alfons Godall l'ha acabat plantant perquè no vol ser el seu titella, altres directius li han dit no a encapçalar la llista continuista i ara ens vol fer creure que Jaume Ferrer és el candidat que garanteix el projecte de la junta actual. Tot plegat és patètic per no dir que fa riure. I és que Joan Laporta ja fa temps que ha perdut la credibilitat.

Si sempre he trobat escandalós l'ús que ha fet Laporta de la presidència del Barça per fer-se un lloc en una hipotètica carrera política, veurem finalment què decideix fer Ferran Soriano, l'únic nom que pot fer ombra a Sandro Rosell. Crec que no poden ser compatibles els càrrecs de president del FC Barcelona i el de president de Spanair, que no es pot barrejar el que és públic amb el que és privat. I dic públic en el sentit que aquesta companyia aèria ha rebut una gran quantitat d'euros en ajuts públics, és una companyia en una situació delicada a la qual convé tota l'atenció, i més la de Ferran Soriano. Crec que si Soriano vol presentar la seva candidatura hauria de deixar Spanair, perquè hi ha coses difícilment justificables.

Dit això, és fàcil que ens trobem amb una candidatura que enfronti Rosell amb Soriano, Ferrer i Godall, que es podrien ajuntar a mesura que avanci el procés electoral. L'eslògan és tots contra Rosell. De moment, Ferrer i Godall estan fent bastant el ridícul. Veurem quin paper farà Soriano si és que acaba aterrant a l'arena electoral.

Sort que els equips encapçalats per Pep Guardiola i també per Xavi Pascual continuen tapant imatges ridícules i gens creïbles com quan Joan Laporta va donar la mà a Jaume Ferrer per beneir-lo com a candidat continuista. Realment lamentable.