Cal disfrutar

Massa sovint els problemes de cada dia no ens deixen veure certs fets de felicitat puntual que hem de fruir. És veritat que tenim un govern espanyol que va perdut en l'economia, que pacta amb el PP en tot pel mateix ideal centralista. No ens oblidem, però, que el PSOE d'Aragó també té un recurs contra l'Estatut de Catalunya. També és cert que la imatge dels jugadors del planter de l'equip de futbol entrant al palau de Bercy a París per donar suport a l'homòleg de bàsquet que estava jugant la final four és el millor exemple de sentit de club i de barcelonisme. Darrere ve el que s'hi inclou, això és, catalanisme, solidaritat i universalitat.

Hem de viure amb joia plena aquests moments. De manera senzilla, però amb orgull i autoestima, s'ensenyava a Sevilla com es juga el futbol modern del segle XXI. Fins i tot la premsa normal de Madrid, no la de la caverna grollera que ens odia, parlava de l'acadèmia de futbol de la Masia. D'aquesta escola nostra que al Con Sud americà en diuen la universitat del futbol.

Ara falta el cum laude, la nota màxima a treure en el partit de diumenge contra el Valladolid, no serà fàcil, gens fàcil. Recordin la setmana maleïda inexplicable del Mallorca –suïcidi d'un expresident, talons sense fons i jugadors sense cobrar, en què encara hi cal afegir els tres incomprensibles primers gols que obren tota mena d'interrogants.

Ara el que s'ha fet en bàsquet i futbol demostra el camí que cal seguir. Tècnics de casa, planter i Masia en tot i pertot, i si es guanya la lliga, com seria de justícia, que tothom recordi també els professors de la universitat del futbol de base, Benaiges, Alexanko, Luis Enrique, Sergi i la resta que continua. Chapeau per a tots ells. I extensible als de bàsquet, en què els nois del planter com ara Rabasseda i companyia empenyen amb força.