Reforçar-se

L'estiu passat el Barça va remodelar la plantilla, però segurament no va acabar de reforçar-la. El feeling li va dir a Guardiola que havia de canviar Eto'o per un altre jugador i aquesta prioritat va condicionar la política d'incorporacions. L'intercanvi subvencionat d'Ibrahimovic i Eto'o va permetre ajuntar la sortida del camerunès amb l'entrada d'un altre davanter centre en una mateixa operació, però el balanç futbolístic amb la temporada acabada no reflecteix una clara millora per a l'equip de Guardiola. El davanter suec ha aportat més a l'equip del que se li reconeix en la majoria d'altaveus mediàtics, començant per uns quants gols decisius i bones assistències del gol; per cert, en números i incidència en el joc, més que el que ha aportat Eto'o a l'Inter. Però també és cert que en la segona part de la temporada ha entrat en una situació de col·lapse, sobretot arran del canvi de posició de Messi, desplaçat de la banda al centre de l'atac. El fitxatge de Villa no entra en conflicte directe amb Ibra en l'aspecte de situació sobre el camp, ja que l'asturià arriba en primer terme per ocupar el lloc d'Henry perquè pot jugar obert a l'esquerra i aportar gols. Però també és cert que Villa pot ser un davanter centre nat i ocupar aquesta posició si es troba una sortida per al suec que reporti un bon grapat de milions. El Manchester City (Mancini el va tenir en l'Inter) i el Chelsea (sobretot si traspassa Drogba, que podria anar al Madrid de Mourinho) són aspirants a concretar aquesta operació.

Passi això o no, és clar que amb el fitxatge de Villa el Barça reforça clarament el seu joc d'atac. És un jugador contrastat, coneix la lliga i s'entén bé amb uns quants els que seran els seus companys en l'equip blaugrana, i fins i tot les seves qualitats poden sortir potenciades pel fet de jugar en un equip de les característiques del Barça. Sembla d'entrada que hi ha poc risc que entri en una situació de col·lapse semblant a la d'Ibrahimovic i també que es repeteixi la situació d'Henry, que va arribar un any massa tard.

L'altre reforç que sembla clar abans que s'acabi el mandat de Laporta és el de Cesc. És una incorporació inqüestionable en l'aspecte tècnic i tàctic del jugador, de capacitat d'adaptació i de salt qualitatiu. És un gran reforç per a l'equip. Una altra qüestió serà el preu. Reca molt pagar una milionada per un jugador que ja ha estat a la casa. En aquest aspecte no serà un cas com el de Piqué. Aquest fitxatge, però, sembla que ha d'anar paral·lel a la sortida de Touré, que amb més competència al mig del camp tindrà encara menys minuts garantits que els que ja volia ara. A part de confiar en els nois del planter, no estaria malament sondejar el mercat per trobar algun element més al mig.

En la defensa segurament arribarà un lateral dret per tenir doblada també la posició d'Alves. La possible baixa de Márquez sí que es pot cobrir bé amb nois del planter, com ara Bartra, Muniesa o Fontàs. I també amb l'esperada progressió de Txigrinski.

De moment, qui pilota totes aquestes operacions, sobretot les més relluents, és el president Laporta. En un exercici legítim de la presidència fins l'últim moment, deu pensar que val més engreixar fins on pugui i mentre pugui el seu llegat que no pas dedicar esforços a aconseguir que algun candidat del seu grat sigui capaç de desbancar Sandro Rosell de les enquestes que l'estan catapultant cap a la presidència del Barça. O potser no.