Rosell, president!

De moment, són quatre els candidats que han passat el tall de les firmes, ja es veurà, però, si tots passen el procés de validació de les signatures presentades. La quantitat de socis que han donat el seu suport als precandidats no vol dir res o, en cap cas, ha de marcar el resultat final de les votacions el 13-J, però el que sí que és cert és que Sandro Rosell ha fet una autèntica demostració de força presentant prop de 14.000 firmes, més que tots els seus rivals junts.

Ara entrem en la setmana decisiva, quan els que seran candidats se la juguen de debò, quan una errada es podria pagar ben cara. La gran incògnita, però, encara no té resposta. S'ajuntaran Marc Ingla i Jaume Ferrer per fer front a Sandro Rosell? Sembla que qualsevol opció de victòria d'Ingla o Ferrer passa per unificar les seves candidatures i que Ingla, molt més sòlid que Ferrer, podria ser el cap de llista.

És una opció que podria ser vàlida i acceptada pels dos candidats i que no es pot descartar en absolut per molt que Ingla hagi dit que no. Però a l'altre candidat que no es presenta a les eleccions, què li deu semblar aquesta opció? Que n'opina Joan Laporta?

Aquesta és una opció que Laporta no hauria de voler per res del món. El seu delfí, primer rebutjat pel mateix Laporta i ara desitjat, es pot ajuntar amb els «traïdors» Ingla, Godall i Soriano? Com li cauria aquesta opció a l'actual president? Joan Laporta, però, sap, com ho saben els altres candidats, que és l'única possibilitat de plantar cara a Sandro Rosell en les eleccions del 13-J. A qui s'estimaria més Joan Laporta com a president del Barça: a Rosell o a Ingla-Soriano-Godall-Vicens-Ferrer? Seria interessant conèixer la seva resposta a aquest interrogant.

De moment, Laporta està decidit a no ser en cap moment neutral i estic convençut també que farà tot el possible per embrutar tot el que pugui la campanya electoral contra qui no pensi com ell, en especial contra Sandro Rosell. Aquest és el seu objectiu i el portarà a la pràctica escampant, com ha fet fins ara amb l'autoritarisme que li és propi, tota mena de rumors malintencionats. És el seu estil i és evident que no el canviarem.

Ho escric des de fa temps, i tot el que he escoltat en aquesta precampanya ha servit per reafirmar-me en la idea que Sandro Rosell és el millor dels quatre encara precandidats, el més sòlid, el que té un projecte més clar, el que té el millor equip, el més seriós. Sense cap mena de dubte, el que convé al Barça per garantir un futur d'èxit és que Rosell guanyi les eleccions del 13-J.