La Volta, patrimoni del país

És ben sabut que la crida de socors a les institucions públiques és un clàssic en el món dels esports quan hi ha alguna cosa en perill. La feina del govern de torn és extremadament delicada. S'ha de valorar si l'esforç econòmic, i de vegades estructural, que reclama el projecte en qüestió val la pena, perquè de diners sempre en falten a tot arreu. En l'afer que ens ocupa, és evident que el govern no podia quedar-se de braços plegats i deixar caure a l'abisme la Volta ciclista que porta el nom del país. Una altra cosa és que els organitzadors haguessin fet unes demandes absolutament exagerades i haguessin presentat uns comptes desorbitats. S'ha demostrat que amb l'esforç de tots, la contenció de despeses i la implicació d'altres institucions que es miraven, per dir-ho amb un tòpic, els toros des de la barrera aquesta cursa encara és viable. Una altra cosa és que l'UCI encara permeti que, en la situació crítica en què es troba el ciclisme internacional, dues de les proves més antigues del calendari europeu, la Volta i el Giro, comparteixin dates. Si la Volta ha de portar la imatge de Catalunya a tot el món necessita els millors corredors i ara no els pot tenir.