Doncs a gaudir-lo

És el primer cop en molts anys d'història del Barça que el club es juga el canvi de peces amb un jugador com Eto'o en el moment més brillant de la seva carrera. Exemples com el de Ronaldinho o Rivaldo sempre ens han portat a aquell raonament que feien els llestos d'aquest negoci quan asseguraven que el que s'ha de fer és vendre quan aquests cracks són al cim de la seva carrera. En el cas d'Eto'o no és pròpiament dit una venda, com tots hem entès, perquè hi ha qui ha dit que el Barça li hauria donat, fins i tot, la carta de llibertat per tal de no veure'l mai més en l'equip. Però sí que és vàlid acceptar que Eto'o es tracta d'un futbolista que no ha manifestat que el seu estat de forma hagués caigut en picat l'any vinent al Barça, envoltat dels mateixos jugadors i amb el rodatge d'una temporada de somni amb el triplet ja a les vitrines.

Per tant, hem d'acceptar que, per primer cop en moltíssims anys, el Barça està fent una cosa diferent, desfer-se d'un jugador que manté un alt nivell, i per què no, a l'alça, per un altre com és Ibrahimovic, envoltat pel ja conegut embolcall molt propi del barcelonisme que atribueix a qui arriba la condició de ser el millor del món, però amb el dubte de si serà capaç d'igualar el que ha fet el camerunès. En el cas de no arribar al seu nivell, la jugada, d'entrada, serà un fracàs. I parlem de gols, de sacrifici i de conducta al camp. A Eto'o difícilment se'l pot defensar pel que li passa pel cervell quan és fora de la gespa, però resulta complicat trobar-li un defecte quan s'ha posat la samarreta del Barça, al marge de plantades fa dues temporades, gols claríssims fallats o excés d'ansietat per assolir el títol de màxim realitzador. Aquí està el llistó que posa Eto'o i no esperem menys d'Ibrahimovic, perquè per uns llargs 45 milions d'euros més el valor del camerunès (cadascú que posi el valor que li sembli a un jugador que li quedava un any de contracte), més la fitxa del jugador suec, tots creiem que el Barça no s'ha equivocat, tot el contrari, ha fet el correcte i, a més, l'encertarà. No n'esperem menys, perquè així, d'entrada, sentir José Mourinho un cop consumat l'adéu d'Ibrahimovic fa pensar que a Can Barça això de vendre jugadors continua sent no només l'assignatura pendent, sinó un fet que comença a fer riure. Si Mourinho desitjava bojament Eto'o i no creu que hagi perdut amb el canvi –a més, tractant-se de l'Inter, l'equip més malbaratador de tot Europa en els últims decennis–, què fa el Barça pagant 45 milions d'euros i perdent el seu golejador? No només Ibrahimovic haurà de marcar molts gols, sinó que, per a la salut dels barcelonistes, Eto'o hauria d'iniciar un clar declivi en la seva carrera a partir d'aquesta temporada per entendre i digerir aquest negoci que acaba de signar el Barça, amb un jugador de la mateixa edat que el camerunès.

Però no tot han de ser sospites ni preocupacions. Els vídeos que trobem a qualsevol racó si teclegem el nom d'Ibrahimovic ens reporten a veritable poesia amb la pilota als peus i anotacions excelses contra la porteria rival. Bonics vídeos que concentren en tres minuts una carrera de prop de deu anys com a professional. Ara sabrem d'ell les 24 hores del dia i observarem tots els partits que jugarà. Veurem si la seva virtuositat dóna per fer uns quants gols més vestit de blaugrana. Molta sort i, com que ja hi és, doncs a gaudir-lo.