Va de bastos

Jugar contra un rival que té llicència per repartir trepitjades i puntades amb el suport d'un públic hostil manipulat d'allò més per la catalanitat explícita d'independentisme del president blaugrana no ha de ser fàcil. Ni per a l'equip que sap guanyar amb ofici i solvència, ni per a l'àrbitre que no va saber arbitrar. Però preparem-nos, Màlaga no és res. Som en l'inici del viacrucis. L'any proper hi haurà doble cita electoral. Al Barça i a la Generalitat. Cites, totes dues, cabdals. Al Barça, hi ha el repte de veure si triomfen els que volem impedir que altre cop la gent de la crosta de sempre aconsegueixi el poder del club. Els opositors ja parlen des dels seus mitjans propers d'excessiva politització, de replantejament de l'aposta per l'UNICEF; en definitiva, de tornar a l'anar fent el de sempre. Res d'universalitat, de catalanitat de vetesifils. Si des de la junta directiva, la de més èxit de la història del club, no aconsegueixen una línia única, unida, perdran de totes totes. Si hi afegim episodis tipus 007 que només donen carnassa a llops famolencs, van malament. Els llops tenen una dentadura que arrenca. En les eleccions a la Generalitat hi ha el repte d'esborrar el fangueig d'un govern tridividit en àrees pròpies que s'ha posat en plena dependència de mans espanyoles, un fet que no ens porta enlloc. En els dos casos hi ha pel mig Joan Laporta. Rebrà pertot arreu. És el preu dels seus èxits i la por que provoca el que pensa i fa. Que ningú sigui innocent, les notícies al congelador durant sis mesos (!) que ha tingut el diari fidel al partit que més mana a la Generalitat s'han destapat per tapar la inauguració de l'estàtua de Kubala, laminar tot protagonisme a Laporta i enfosquir la seva imatge pública. En els dos supòsits hi ha darrere una por cerval que faci política. Li plouran atacs encara més greus i més grollers. Si parlés de Catalunya com ho fan els dirigents esportius del PSOE i el PP, tot serien flors i violes. Política en fa tothom.