A València, moros i cristians

Partit de poder a poder el del dissabte entre el València i el Barça, una mostra del que hauria de ser sempre en el món del futbol d'alta competició. El que fa més desitjable i urgent una veritable lliga europea. Equips de nom i renom, amb joc i classe, darrere una afició de primer ordre en un terreny de joc i estadi de primera. Una de les evidències més grans de la crisi econòmica que tanta gent sofreix són les obres aturades del nou camp del València. I en tota aquesta crisi, el PP al País Valencià, xiulant, i el PSOE a Espanya, dormint. Les festes de moros i cristians agermanen valencians i catalans; el tronc comú dels dos pobles és superior a les malifetes de polítics de tot ordre. El públic de Mestalla és apassionat, aficionat de debò i llest. En lloc d'enfurismar sentiments amb filmacions d'espartans, saben que poden escollir com a exemple propi de guerrers els almogàvers que són una de les més populars de les festes de moros i cristians celebrades a les comarques de l'interior del País Valencià. El cant del Coro dels Almugavers, en una estrofa proclama: «Aur! Aur! Desperta ferro! Deus aia! Avant! Depressa com lo llamp cayèm sobre son camp! Almugavers, avant! Anem allí a fer carn! Les feres tenen fam!» Per damunt de manipulacions, la història, la cultura, l'economia, la geografia ens uneix. La realitat diària europea apropa dia a dia el que Espanya vol separar. La directiva del València va donar una lliçó. El públic, també. Només els tramposos no accepten la derrota, forma part del joc, ara en un Barça gairebé imbatible, en el cim del futbol mundial, cal felicitar qui el sap aturar i jugar de tu a tu. I avui, contra l'equip rus cal continuar igual. Dels sis nominats a la Pilota d'Or, tres són del planter. Què es pot demanar més? Les tensions de fora, de fora són. La veritat està al terreny de joc i en la força del club. La resta, filmacions espartanes de ficció.