Cruyff

No discutiré els mèrits de Cruyff ni l'aposta mediàtica de la Federació Catalana en nomenar-lo seleccionador nacional de futbol. Tampoc faré grans escarafalls pel fet que no parli català, i menys tractant-se d'aquest holandès que, segons diuen alguns que el coneixen bé, es veu que no parla bé ni la seva, de llengua. Només vull fer notar que l'endemà de fer-se públic el nomenament, al telenotícies vaig veure, i sobretot sentir, el reportatge dels enviats especials a Kazan, on juga el Barça, en el qual un grup de russos cantaven l'himne barcelonista amb un accent més que acceptable. Això vol dir que si amb una mica d'esforç i interès algú que viu a milers de quilòmetres de Catalunya pot parlar el català una mica, després de trenta anys llargs de residència al país, no parlar-lo tan bé, o tan malament, com nosaltres és demostrar que la fama de gandul de la colla se l'ha endut sempre injustament en Rexach.