L'esport català necessita un estat propi?
Sis veus autoritzades analitzen el paper del món de l'esport en el procés sobiranista obert a Catalunya
La revista Presència d'aquest diumenge ofereix el sisè debat del cicle ‘Diàlegs a l'España'
L'esport també és política, perquè és un instrument importantíssim per al reconeixement de la identitat d'un poble i un element de primer ordre en les relacions internacionals. Una prova d'aquesta afirmació és que l'Estat espanyol ha utilitzat sempre tots els ressorts al seu abast per impedir una major visibilitat de les seleccions catalanes.
És per aquest motiu que la revista Presència, El 9 Esportiu i El Punt Avui han convidat en el marc del cicle de debats Diàlegs a l'España sis veus autoritzades del món de l'esport per debatre el paper dels clubs, les federacions i les seleccions en el procés polític obert a Catalunya.
Han acceptat ‘esportivament' aquest repte Xavier Vinyals, President de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes; Ivan Tibau, Secretari general de l'Esport de la Generalitat; Carles Vilarrubí, Vicepresident de l'àrea institucional del FC Barcelona; Romà Cuyàs, Exsecretari d'Estat de l'Esport, expresident del COE i de la Federació Catalana d'Atletisme; Anna Pruna, Exsecretària general de l'Esport de la Generalitat, i Marc Negre, Periodista. Director i conductor del programa esportiu Tot Gira, de Catalunya Ràdio.
Necessita l'esport català una Catalunya amb estat propi? Tenim estructures d'estat en matèria esportiva? Com han de participar les federacions, els clubs i els esportistes en el procés que s'ha obert a Catalunya? Baixaria el nivell de l'esport català en una Catalunya independent? Aquestes són les qüestions que els participants en aquesta taula rodona ens aclareixen a les pàgines del Presència d'aquest diumenge.
Sisè debat
El d'aquesta setmana és el penúltim dels set debats que la revista Presència publica cada diumenge amb la voluntat de portar a discussió el futur d'una Catalunya independent. Un fòrum batejat amb el nom de Diàlegs a l'España, i que vol ser una porta oberta al coneixement, la reflexió i les propostes de futur en un moment difícil i alhora esperançador per al país.
Totes les trobades es fan en l'excepcional marc de l'hotel España de Barcelona, fundat el 1859 i que a principi del segle XX reformaria el cèlebre arquitecte modernista Lluís Domènech. La tria d'aquest emplaçament no és casual, ja que el modernisme català va ser un corrent que va anar més enllà de les propostes artístiques, amb una voluntat de modernitzar el país i recuperar la cultura catalana.