Aniversari amb dol
Bàsquet. El dia que es compleixen 25 anys de l'ascens del Valvi a l'ACB, Girona s'encamina a la pèrdua del Sant Josep. El club no desapareixerà, però la seva activitat cessarà
Tal dia com avui fa 25 anys Girona vivia una de les explosions d'alegria més tremendes que es recorden. I és que el 7 de maig de 1988 el Valvi es va desfer del Cajamadrid en el tercer i definitiu duel del play-off (83-80) i certificava un ascens històric a l'ACB. Ho feia al pavelló de Palau-sacosta al davant de 4.500 persones, segons les estimacions fetes en l'època.
D'allò, ja només en queden remots vestigis. El record d'un passat que va ser gloriós –20 cursos ininterromputs en l'elit– i que en el darrer lustre és un autèntic malson. El 2008, el CB Girona desapareixia totalment ofegat pels deutes, i sol·licitava concurs de creditors, un procés encara obert. Ara, només cinc anys després, el club que el va rellevar viu una situació límit. Si bé continuarà viu –això sí, en stand-by–, la seva activitat cessarà al final d'aquesta temporada. La ratificació d'un (altre) fracàs total de gestió.
Un final cantat
Ha estat ara com perfectament podria haver estat un any abans. Al final del curs 2011/12 i després d'haver xuclat un altre cop un aval institucional –el passat va ser de l'Ajuntament i en la temporada anterior, de la Diputació; tots dos, junts, eren 436.000 euros–, ningú va veure viabilitat a un projecte que, sense diners públics, no generava quasi res. La directiva, encapçalada per Francesc Ferroni, va fer cas omís de la lògica i, amb matisos, va optar per tirar endavant. El club va quedar reduït a un sènior a EBA i els júniors i cadets, inclosos els preferents.
Com sempre, els resultats han estat bons –l'EBA tancarà el curs a mitja taula aquesta mateixa setmana, i el júnior ha arribat a la final a quatre catalana i va quedar a un pas del passi a l'estatal–, si bé això mai ha estat un problema. El problema ha estat de diners. I ara, sense capacitat de generar ingressos, amb l'aixeta institucional tancada –el consistori tan sols els cedeix la utilització de Fontajau i de Vila-Roja– i amb una motxilla de deute de més de mig milió d'euros reconegut, s'ha entrat en un atzucac. I el 18 d'abril passat, així ho va manifestar la directiva davant la comissió de pares de jugadors. Al tècnic, Carles Ribot, i als jugadors del primer equip se'ls va informar alguns dies més tard. Continuar era totalment impossible.
“Cessament d'activitat”
És l'expressió exacta que va fer servir la directiva en la reunió amb els pares –el president Ferroni hi va assistir, amb el directiu Jordi Paulí– del mes passat. I no eren paraules casuals, perquè, encara que en l'exercici 2013/14 no hi hagi ni un sol equip competint sota el paraigua del Sant Josep, el club no es liquidarà ni entrarà en concurs de creditors. Això no vol dir que s'eviti aquest destí, però abans de fer el pas es volen esgotar les possibilitats de rebre alguna injecció de diners, com en el cas de la demanda interposada ja fa un grapat de mesos contra el Girona FC per incompliment del contracte de patrocini. Se li reclamen un total de 150.000 euros, al club de futbol de la ciutat, en un procés derivat cap a la via judicial el desenllaç del qual, segons han assegurat algunes fonts, es pot allargar, com a mínim, un altre any. Si el club desparegués, no cobraria en cas que la sentència li resultés favorable.
Si algun dia el Sant Josep s'ha de dirigir cap al procés concursal, hi ha un aspecte important a tenir en compte. Al contrari que en una SAD –el cas del CB Girona–, aquí es podrien demanar responsabilitats sobre els directius, que podrien haver de respondre a través del seu patrimoni, per la seva mala gestió al capdavant de l'entitat durant els darrers cinc anys, en què, del no-res, han generat un deute molt i molt important. En alguns casos, amb decisions de dubtosa viabilitat. És el cas de Kulikov i Nikolic, joves valors amb una beca i contractes llargs, i que ara tenen un futur incert. En tot cas, en ells hi havia hagut inversions privades.
Una relació estranya i inconcreta amb la Europe Basketball Academy
La Europe Basketball Academy, dedicada a la confecció de programes individualitzats per millorar aspectes tècnics o de tir, ha situat la seva base d'operacions a Girona des de fa alguns mesos. Si bé en el seu lloc web oficial (www.europebasketballacademy.com) no anomena la ciutat ni un sol cop –sempre parla de Barcelona–, les fotografies de Fontajau que hi té penjades, tant de la pista com de la sala de peses, ho deixen clar. De fet, és habitual veure alguns dels seus alumnes (molts d'ells, americans) treballar a Fontajau, amb alguns tècnics de l'empresa. La majoria d'ells, de procedència balcànica. Res d'estrany, a priori, si no fos perquè les hores en què utilitza el pavelló són les que té pista reservada el Sant Josep, que suposadament els cediria el seu torn. Però, què obté a canvi d'aquest favor el club gironí? No està gens clar, però no és normal que una empresa privada pugui disposar d'una instal·lació municipal quan la ciutat fa mans i mànigues per donar espais a tots els clubs de la ciutat. Tot i haver compartit pista en ocasions –l'acadèmia a un costat i el Sant Josep a l'altre–, mai han fet cap sessió junts.
Denúncies i deutes pendents del curs 2011/12, a LEB Or
L'execució de l'aval de l'Ajuntament l'estiu passat va servir per pal·liar part del descomunal deute que el Sant Josep tenia amb la plantilla de LEB Or i els integrants del cos tècnic. Els últims van poder cobrar d'aquí, ja que els jugadors, que hi tenen prioritat, van renunciar a una part del que els corresponia (27%). Però no es va cobrir tot perquè hi havia molts mesos pendents. Alguns d'ells van optar per denunciar el club l'estiu del 2012 per percebre alguna cosa més del que no se'ls havia pagat. Es tracta de Nacho Ordín, Xavi Guirao, Sergi Pino, Eric Jiménez, Jordi Vallmajó i Darryl Middleton, a més de Carles Canals, Jordi Sargatal, Rafa Cost, David Ramilans i Ramy Tair. D'altres hi van renunciar, com ara Zan Tabak, Rolands Freimanis i Marc Fernández, lesionat gran part del curs. “Tenint en compte a què han renunciat els denunciants en favor del club, els diners que demanen són una xifra molt petita”, va subratllar l'advocat Joan Rovira. En total, la quantitat total a pagar pel Sant Josep rondaria els 45.000 euros. No és cap xifra desorbitada i, a més, el club ja ha fet saber que “té la intenció de fer-se'n càrrec quan pugui”, com va admetre l'advocat del club, Xavier Ferran. De fet, les dues parts estan d'acord amb les quantitats a pagar. En alguns casos (Ordín, Tair i Canals), el procés està en execució després que hi hagi hagut ja una sentència judicial. Això vol dir que, si no es paguen les quantitats acceptades pel mateix club i el jutge d'aquí a uns dies, es procediria a l'embargament de l'entitat.