Les set i divuit minuts del matí d’un dia feiner, parada de la Teisa a Quart (Gironès). Un usuari espera sota la marquesina mentre plovisqueja. Arriba l’autocar que va cap a Girona però, en veure’l, el conductor fa gestos amb la mà com volent dir que rere seu ve un altre autocar on podrà pujar-hi. L’usuari alça el dit, l’autocar va ple però potser un més hi cabrà, implora. Finalment el conductor cedeix a la súplica, s’atura i el carrega. Set i vint, ara sota la marquesina hi ha dues noies, m’expliquen que massa vegades l’autocar arriba ple a vessar, perquè aquesta és la línia de la Costa Brava que ve de Sant Feliu de Guíxols, i Quart és la darrera parada abans de desembarcar els passatgers a Girona. “Si passa de llarg sense parar llavors el meu pare m’ha de portar en cotxe a Girona per anar a l’institut”, explica una de les noies. Els mitjans ens fem ressò diari del caos de Rodalies, però a escala local aquest és un microcaos que també es pateix reiteradament i que afecta els usuaris del transport públic que en teoria ha de servir per alleugerir les ciutats catalanes de tants cotxes contaminants. Els discursos polítics a favor de la restricció del vehicle privat i de la potenciació del transport públic no es tradueixen en una major eficàcia d’aquesta alternativa. I Quart n’és un exemple paradigmàtic. Fins a tres alcaldes diferents han lluitat els darrers anys per intensificar aquest transport, tot i que la competència és de la Generalitat, que és qui atorga la concessió. A vegades els problemes del servei degeneren en situacions humanament complicades. Ho explica un altre usuari: “A les hores punta hi pot haver set o vuit persones esperant; si va ple, l’autocar es para per agafar només un passatger dels vuit que esperem. Llavors ens ho fem a sorts, deixem que pugi el de més edat o ens discutim a veure qui guanya.”

La insatisfacció acumulada i la demanda creixent han acabat conduint a la constitució de la Plataforma Ciutadana Millorem Quart, amb la intenció d’assolir almenys un dels dos objectius: o aconseguir un salt qualitatiu i quantitatiu en els busos de la Teisa o aconseguir que el bus interurbà de Girona arribi fins a Quart, tenint en compte que ja arriba a poblacions que estan més lluny, com Vilablareix, Fornells o Aiguaviva. I això que Quart, tal com recordava l’enyorat escriptor Miquel Pairolí a Quart. Natura, història i artesania, deu el seu nom al numeral llatí quarto milliario, és a dir que es troba a tan sols quatre milles de distància de la capital. Quatre de les dones que han impulsat la Plataforma, la Mai, la Clara, la Vanesa i la Mariàngels, subratllen que les queixes pel servei de Teisa es refereixen sobretot a la manca de puntualitat, al fet que es facin servir autobusos de segona mà comprats a França i que massa sovint si el vehicle arriba ple ni tan sols s’aturi a Quart. També lamenten que els caps de setmana el primer bus no passi fins a les onze del matí. “A la meva època ja aprovàvem mocions al ple demanant millor servei”, recorda Pere Cabarrocas (alcalde del 1983 fins al 2007 i del 2015 al 2017), “la Plataforma ja té la meva signatura”. Per la seva banda, Carles Gutiérrez (alcalde entre el 2017 i el 2023) afirma que la predisposició a participar en els plans de mobilitat interurbans hi ha estat sempre, però que els resultats han estat minsos: “Vam integrar-nos al pla de mobilitat urbana sostenible supramunicipal l’any 2020, juntament amb Girona, Aiguaviva, Bescanó, Fornells de la Selva, Llambilles, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix. Però a la pràctica la prioritat era regular els patinets elèctrics, un problema que a Quart no ens afectava per a res.” El pla ha tingut continuïtat en el consistori presidit per l’alcalde Lluc Salellas, mentre que l’actual alcalde quartenc, Ferran Rodero, s’ha encarregat d’insistir en les històriques demandes locals. En aquest sentit, Rodero recorda que l’any passat l’Ajuntament va aconseguir que la conselleria de Territori i la Teisa reforcessin la freqüència i la capacitat dels busos entre Llagostera i Quart, per això ara en les hores punta dels dies feiners, és a dir entre les sis i les nou del matí, en passa un cada quart d’hora. “I això”, falca Rodero, “és millor que el bus de Fornells, que passa cada hora”. L’alcalde anima la Plataforma a recollir com més signatures millor, però és escèptic en relació amb aquest segon objectiu: “Cal ser realista, el servei de bus de Girona no es podria plantejar que arribés a Quart com a mínim fins al 2028, que és quan finalitza la concessió a Teisa. En canvi, veig possible arribar a un acord per fer arribar fins aquí la Girocleta, als joves els pot interessar i també ajudaria a reduir l’ús del vehicle privat”.

De moment els representants de la Plataforma s’han reunit també amb el regidor de Mobilitat de Girona, Isaac Sànchez, que es mostra obert “a anar de bracet en qualsevol iniciativa que sigui factible i vagi a favor de millorar el transport públic”. Això sí, tenint en compte que pel que fa al transport d’autobusos interurbans la darrera paraula la tindrà sempre la Generalitat. “Treballem i treballarem per impulsar l’hàbit d’anar a peu o en bicicleta, per reduir l’ús del transport privat i fomentar els busos. Volem crear un gran pàrquing dissuasiu a l’entrada de Girona per combinar-ho amb la restricció de l’accés a vehicles més contaminants a partir del setembre. En aquest mandat també ampliarem la Girocleta a Salt. Si la prova funciona caldrà l’aposta econòmica de la Generalitat si es vol exportar a més municipis veïns.” Tot un repte per a una ciutat amb 107.032 habitants.

I un repte que per al director de Teisa, Àlex Gilabert, en realitat afecta el conjunt del país: “És un tema global català”, diu. Gilabert recorda que als anys vuitanta i noranta del segle passat, amb l’adquisició massiva de cotxes particulars, els usuaris del transport públic van decaure molt. “Després, a l’època del Tripartit es va fer una aposta forta pel servei públic, fins al punt que la línia de Sant Feliu de Guísols de la Teisa va assolir els 470.000 viatgers.” Amb la pandèmia i el teletreball va tornar a caure molt el nombre d’usuaris, però posteriorment, sobretot a partir dels descomptes importants aplicats a les tarifes per part del govern estatal i també per part del govern català, no només s’ha recuperat la xifra prepandèmica, sinó que estem per sobre dels 650.000 viatgers”, precisa. I afegeix: “Estem parlant d’uns increments del quaranta per cent en relació amb el 2019 però amb la mateixa oferta de llavors. S’ha recuperat la confiança en el transport públic i hi han contribuït altres factors, és clar, com ara el fet que els joves es treuen el carnet de conduir més tard. El problema és que ara hi ha sobreocupació i augmentar autocars no es pot fer d’un dia a l’altre. Tarden dos anys a construir-ne un de nou. Per això és veritat que n’hem adquirit algun a França amb molt pocs quilòmetres de rodatge.”

El director de Teisa admet que tot és millorable, però remarca els reforços aplicats fins ara i demana a la gent que es decideixi a comunicar les incidències que es vagin produint per poder-les corregir, en aquest cas amb la col·laboració activa de l’Ajuntament de Quart. També reconeix que si un autocar que va ple passa de llarg l’empresa no ofereix la seva millor imatge. “Insistim molt als conductors i conductores que sempre s’aturin a informar la gent que al darrere vindrà un altre bus. Cal informar sempre el client.”

Gilabert, que dirigeix una empresa amb 290 autocars –una desena en aquesta línia de la costa–, té clara la diagnosi catalana: “A nivell de país i amb aquests increments d’usuaris, el transport públic hauria d’augmentar arreu els propers anys un cinquanta per cent l’actual flota. És una fita cada vegada més necessària.” Però no veu realista que el bus interurbà arribi a Quart i destaca que la freqüència que ofereix la Teisa és superior a la que tenen a Fornells. Segurament la propera reunió, la gent de la Plataforma la tindrà amb ell.

El municipi de Quart no té la tipologia del barri de Torre Baró, però les dones de la Plataforma sí que tenen la mateixa empenta que Manolo Vital. Lluitaran per millorar el servei, o fins i tot per aconseguir el bus interurbà, el seu 47. Això sí, sense haver de segrestar-lo. Amb tossuderia. Com el dia que la Mai va ser una de les passatgeres elegides entre les vuit persones que a primera hora del matí esperaven el bus sota la marquesina i quan va tenir un peu a dins es va plantar: “Si no puja tothom no em moc d’aquí.” I van pujar totes vuit.