El guardià de la gespa

Cada jugador domina una parcel·la determinada del terreny de joc de Montilivi, però qui es coneix amb detall els 105 metres de llargada per 67 d'amplada és Xavier Fontanet. Ell és qui mima, des d'abans que el Girona pugés a segona A, la gespa de l'estadi, i qui clama per l'arribada del bon temps. Segurament és qui pateix més l'escassetat d'instal·lacions, perquè això obliga l'equip a trepitjar més Montilivi del que desitjaria ell. Se sent tan seva la gespa que és el primer a saltar-hi abans del partit (supervisa el camp amb els àrbitres i el delegat), a la mitja part i al final per fer-hi qualsevol pedaç o, si convé, treure aigua quan se n'embassa. Fontanet tem especialment l'hivern, atès que l'estadi té un molt mal drenatge (s'hi va fer un treball molt superficial fa dues temporades), i creua els dits perquè la següent actuació resolgui els dèficits d'un terreny de joc que pràcticament no s'ha tocat des que es va construir l'estadi, el 1970. Perquè si l'equip té la desgràcia de coincidir amb una època de pluges, el camp s'enfanga i és un molt mal aliat.