Doncs a gaudir-lo

És el pri­mer cop en molts anys d'història del Barça que el club es juga el canvi de peces amb un juga­dor com Eto'o en el moment més bri­llant de la seva car­rera. Exem­ples com el de Ronal­dinho o Rivaldo sem­pre ens han por­tat a aquell rao­na­ment que feien els lles­tos d'aquest negoci quan asse­gu­ra­ven que el que s'ha de fer és ven­dre quan aquests cracks són al cim de la seva car­rera. En el cas d'Eto'o no és pròpia­ment dit una venda, com tots hem entès, perquè hi ha qui ha dit que el Barça li hau­ria donat, fins i tot, la carta de lli­ber­tat per tal de no veure'l mai més en l'equip. Però sí que és vàlid accep­tar que Eto'o es tracta d'un fut­bo­lista que no ha mani­fes­tat que el seu estat de forma hagués cai­gut en picat l'any vinent al Barça, envol­tat dels matei­xos juga­dors i amb el rodatge d'una tem­po­rada de somni amb el tri­plet ja a les vitri­nes.

Per tant, hem d'accep­tar que, per pri­mer cop en moltíssims anys, el Barça està fent una cosa dife­rent, des­fer-se d'un juga­dor que manté un alt nivell, i per què no, a l'alça, per un altre com és Ibra­hi­mo­vic, envol­tat pel ja cone­gut embol­call molt propi del bar­ce­lo­nisme que atri­bu­eix a qui arriba la con­dició de ser el millor del món, però amb el dubte de si serà capaç d'igua­lar el que ha fet el came­runès. En el cas de no arri­bar al seu nivell, la jugada, d'entrada, serà un fracàs. I par­lem de gols, de sacri­fici i de con­ducta al camp. A Eto'o difícil­ment se'l pot defen­sar pel que li passa pel cer­vell quan és fora de la gespa, però resulta com­pli­cat tro­bar-li un defecte quan s'ha posat la samar­reta del Barça, al marge de plan­ta­des fa dues tem­po­ra­des, gols claríssims fallats o excés d'ansi­e­tat per asso­lir el títol de màxim rea­lit­za­dor. Aquí està el llistó que posa Eto'o i no espe­rem menys d'Ibra­hi­mo­vic, perquè per uns llargs 45 mili­ons d'euros més el valor del came­runès (cadascú que posi el valor que li sem­bli a un juga­dor que li que­dava un any de con­tracte), més la fitxa del juga­dor suec, tots cre­iem que el Barça no s'ha equi­vo­cat, tot el con­trari, ha fet el cor­recte i, a més, l'encer­tarà. No n'espe­rem menys, perquè així, d'entrada, sen­tir José Mou­rinho un cop con­su­mat l'adéu d'Ibra­hi­mo­vic fa pen­sar que a Can Barça això de ven­dre juga­dors con­ti­nua sent no només l'assig­na­tura pen­dent, sinó un fet que comença a fer riure. Si Mou­rinho desit­java boja­ment Eto'o i no creu que hagi per­dut amb el canvi –a més, trac­tant-se de l'Inter, l'equip més mal­ba­ra­ta­dor de tot Europa en els últims decen­nis–, què fa el Barça pagant 45 mili­ons d'euros i per­dent el seu gole­ja­dor? No només Ibra­hi­mo­vic haurà de mar­car molts gols, sinó que, per a la salut dels bar­ce­lo­nis­tes, Eto'o hau­ria d'ini­ciar un clar declivi en la seva car­rera a par­tir d'aquesta tem­po­rada per enten­dre i dige­rir aquest negoci que acaba de sig­nar el Barça, amb un juga­dor de la mateixa edat que el came­runès.

Però no tot han de ser sos­pi­tes ni pre­o­cu­pa­ci­ons. Els vídeos que tro­bem a qual­se­vol racó si tecle­gem el nom d'Ibra­hi­mo­vic ens repor­ten a veri­ta­ble poe­sia amb la pilota als peus i ano­ta­ci­ons excel­ses con­tra la por­te­ria rival. Bonics vídeos que con­cen­tren en tres minuts una car­rera de prop de deu anys com a pro­fes­si­o­nal. Ara sabrem d'ell les 24 hores del dia i obser­va­rem tots els par­tits que jugarà. Veu­rem si la seva vir­tu­o­si­tat dóna per fer uns quants gols més ves­tit de blau­grana. Molta sort i, com que ja hi és, doncs a gau­dir-lo.