Rosell, en to de pau

Dijous pas­sat, Pep Guar­di­ola va cri­ti­car dura­ment la direc­tiva de San­dro Rosell, a la qual va acu­sar de no dei­xar-lo tran­quil durant el seu any sabàtic a Nova York i d'uti­lit­zar la malal­tia de Tito Vila­nova per ata­car-lo a ell: “Això no ho obli­daré mai”, va dir con­cre­ta­ment. L'extècnic blau­grana també els va enco­rat­jar a sor­tir públi­ca­ment a reba­tre'l per si con­si­de­ra­ven que havia dit alguna men­tida. Amb aquest esce­nari, era del tot jus­ti­fi­cada, per no dir impres­cin­di­ble, una reacció del pre­si­dent del FC Bar­ce­lona. I aquesta va arri­bar en forma d'entre­vista al pro­grama 8 al dia, de Josep Cuní, que es va gra­var a la segona residència que San­dro Rosell té a Corçà, a l'Empordà.

El pre­si­dent blau­grana va mos­trar un to con­ci­li­a­dor en tot moment i el pri­mer que va voler dei­xar clar és que les parau­les de l'extècnic havien estat total­ment ines­pe­ra­des. “Ens vam que­dar molt sor­pre­sos amb les seves decla­ra­ci­ons”, va dir, per tot just després negar sobre­tot la part que feia referència a les crítiques per haver uti­lit­zar la malal­tia de Tito Vila­nova. “És com­ple­ta­ment fals. Si no, anem a l'heme­ro­teca. Cap mem­bre de la junta ni jo uti­lit­zaríem la malal­tia del Tito ni de ningú. Això és així i ho rei­tero rotun­da­ment.” Rosell també va asse­gu­rar que no sabia a què es refe­ria quan Guar­di­ola va dema­nar-los que el dei­xes­sin en pau, que se n'havia anat a 6.000 quilòmetres, i va expli­car que després del dia del seu home­natge només havia par­lat amb ell per feli­ci­tar-lo quan va fit­xar pel Bayern de Munic.

Després d'aques­tes mati­sa­ci­ons, San­dro Rosell va dema­nar als bar­ce­lo­nis­tes que s'obli­din d'aques­tes polèmiques i que seguei­xin ide­a­lit­zant la figura del millor entre­na­dor de la història del club. “Pel bé del club, el Pep ha de seguir sent aquest mite. Vull que els socis del Barça siguin tota la vida guar­di­o­lis­tes.” El pre­si­dent del Barça segueix cre­ient que Guar­di­ola és una figura que ha d'unir el bar­ce­lo­nisme i no divi­dir-lo per la importància del seu lle­gat. “M'agra­da­ria molt que el guar­di­o­lisme unís tot el bar­ce­lo­nisme. Van fer una feina extra­or­dinària, seguida de manera mera­ve­llosa pel Tito. Això que ha durat cinc anys hem de fer que en duri encara més. Espe­rem que l'espe­rit de Guar­di­ola duri eter­na­ment”, va afir­mar. Rosell con­si­dera que aques­tes polèmiques i la nova apa­rició dels famo­sos -ismes no bene­fi­cien el FC Bar­ce­lona. “Aquest soroll no és bo per al Barça, i això ho hem d'aga­far com una cosa pas­sat­gera. És una petita taca que no ha de tapar la gran història que ha escrit el Pep. Apren­guem del pas­sat i apren­guem del que ens va pas­sar. El club es va divi­dir amb cruyf­fis­tes i no cruyf­fis­tes. Espero que no hi hagi guar­di­o­lis­tes i no guar­di­o­lis­tes. La història del club no s'ho mereix.” No creu en l'ado­ració als pre­si­dents i per aquest motiu no veu­ria amb bons ulls que apa­regués el rose­llisme i els rose­llis­tes. “Trau­ria els -ismes que fan referència als pre­si­dents. Són ges­tors. La gent vol esti­mar els entre­na­dors i els juga­dors, no els direc­tius. El que real­ment interessa als afi­ci­o­nats són ells.”

Rosell va expli­car que ja s'havia posat en con­tacte amb Guar­di­ola, però no va voler reve­lar el con­tin­gut de la con­versa. Tam­poc va entrar a valo­rar l'estat de l'amis­tat entre Tito Vila­nova i Pep Guar­di­ola, que dijous pas­sat va asse­nya­lar que sí que s'havia vist a Nova York amb l'actual tècnic i que si no ho va fer en més oca­si­ons no va ser per culpa seva. “Déu me'n guard que jo em posi en la relació entre dues per­so­nes. No és el meu tema ni m'he de pre­o­cu­par d'això. Que ho expli­quin ells. No en sóc part i no ho sé en pro­fun­di­tat.” Sí que va defen­sar Guar­di­ola asse­gu­rant que no creia que hagués dub­tat de la capa­ci­tat de Tito Vila­nova per ajun­tar Messi i Ney­mar al ter­reny de joc, tal com va dir el pre­si­dent del San­tos Odi­lio Rodri­gues.

En l'hipotètic esce­nari que Guar­di­ola pre­tengués pre­sen­tar-se en un futur a unes elec­ci­ons, Rosell fins i tot va asse­gu­rar que “pos­si­ble­ment el vota­ria”. En canvi, no creu que pogués fer tàndem amb Cruyff, seguint el model del Bayern. Rosell es va defi­nir cruyf­fista pel que fa a la con­cepció de fut­bol, però va adme­tre que no li havien agra­dat algu­nes coses de l'holandès. Pel que fa a Thi­ago, va expli­car que Guar­di­ola l'havia vol­gut fit­xar perquè el neces­sita, però que havia estat el juga­dor qui havia dema­nat mar­xar. Pel que fa que el repre­senti el germà de Guar­di­ola, el pre­si­dent del Barça entén que hi pugui haver algú que no ho acabi de veure clar, però ell no va dub­tar de l'hones­te­dat d'una per­sona que va tre­ba­llar amb ell.