Senyora, no fotem!

1. Ibra­hi­mo­vic

Tre­ba­llar a la tele té aques­tes coses. La gent, sense conèixer-te, et coneix. Ets un dels seus. Parlo del Gam­per: «Escolta, noi, vols dir que aquest Ibra­mo­vic, o alguna cosa així, no és una toia? Vols dir que no l'hem ben espi­fi­ada? Aquest noi em recorda el Sali­nas! Ai, que ens recor­da­rem de l'Eto'o!» Ja hi som. No, senyora, no. Aquest noi és molt bo, però ha tin­gut una ope­ració a la mà que no l'ha dei­xat entre­nar-se amb nor­ma­li­tat. Aquest noi, que estava fos després del pri­mer esprint, ha de conèixer els meca­nis­mes del sis­tema, els movi­ments habi­tu­als dels com­panys, la dinàmica i la velo­ci­tat del joc… I senyora, el Sali­nas era molt bo i l'Eto'o, encara millor, però aquest «Ibra­mo­vic» és d'allò que no hi ha!

2. 0-5

«Escolta, Tor­res, i el Madrid… has vist el Madrid? 0 a 5! I nosal­tres ja comen­cem a per­dre!» Carai, senyora, no fotem! El 0 a 1 con­tra el Manc­hes­ter City sense cracks, amb mig equip juve­nil i amb Ibra­hi­mo­vic i Messi, entre d'altres, posant-se a to. Vol dir que no s'està pre­ci­pi­tant? «Ai noi, no ho sé, aquest Guar­di­ola a vega­des em fa patir! M'agrada molt, eh! Un dia me'l vaig tro­bar al car­rer amb els seus tres nens i li vaig fer un petó. Feia una bona olor!» (trans­cripció lite­ral de part de la con­versa. Ho pro­meto!). Ja hi som amb el Madrid! 0 a 5 con­tra el Borus­sia Dort­mund, un equi­pet. Ja no li queda res de Reu­ter, Kho­ler, Sam­mer, Moe­ller, Cha­pui­sat o Paulo Sosa, tots ells juga­dors que van ser cam­pi­ons d'Europa l'any 1997 amb aquest equip ale­many. El Madrid farà feina, però no hi ha cap motiu per dub­tar del Bar­ce­lona de Guar­di­ola. En tot cas, al revés, cal ser opti­mista. O millor, molt opti­mista.

3. Fit­xat­ges

El debat sobre els fit­xat­ges que fal­ten té a veure amb la neces­si­tat de garan­tir l'ampli­tud de la plan­ti­lla amb vista a una tem­po­rada que es pre­veu dura. La rea­li­tat és que a Guar­di­ola li fal­ten un parell de juga­dors per garan­tir una plan­ti­lla com­pe­ti­tiva sense l'obli­gació d'anar a bus­car nens que assu­mei­xin el paper dels homes. Això mateix vol Pelle­grini al Real Madrid (no vol que mar­xin Sneij­der i Rob­ben), Mou­rinho a l'Inter (vol fit­xar Sneij­der i Deco) i Ance­lotti al Chel­sea (no vol que mar­xin Car­valho i Deco). És així. Que­den pocs dies i cal fer un esforç…

4. Jaume Llau­radó

Sé que arribo tard, però la pro­ducció literària fut­bolística és tan gran que els dies hau­rien de tenir 40 hores per lle­gir-ho tot. Acabo de tan­car l'última plana del seu lli­bre Senyora, no fotem!, un viatge per la història del Barça en cent anys de fra­ses memo­ra­bles. M'ho he pas­sat molt bé. El reco­mano sobre­tot a aquells que encara alcen la veu cada vegada que algú vin­cu­lat al Barça parla de política i esport. El Barça és el que és perquè va ser el que va haver de ser. I va pas­sar pel que va haver de pas­sar. I el fut­bol és impor­tant, molt impor­tant, però el país encara ho és més. I par­lar del Bar­ce­lona sense fer-ho de Cata­lu­nya no és par­lar del Barça en tota la seva ple­ni­tud.