[D]
0
Mònaco - 28 agost 2009 2.00 h

Alves, l'home que guanya

Botxí del Barça el 2006, Alves és l'únic que ha tastat la glòria a Mònaco i amenaça que en vol més

- Mònaco

Va ser un dels símbols d'aquell Sevilla campió de la supercopa 2006, que va passar per sobre del Barça de Ronaldinho sobre la gespa del Lluís II de Montecarlo. «Vaig ser feliç llavors i vull ser-ho ara. M'agrada molt guanyar.» La derrota, especialment dolorosa per al barcelonisme entregat al Barça campió de París, es va descriure molt de temps després com el primer símptoma de la malaltia mortal que patia aquell equip. Perquè dies després de la derrota tot s'explicava com un ensopegada natural en la marxa d'un equip extenuat per tanta tensió competitiva. Les successives derrotes van desmentir aquesta valoració comprensiva.

Entre els guanyadors, Alves. «El fet d'haver estat del bàndol guanyador aquella nit fa que ara vulgui guanyar amb els meus companys aquesta competició.» Guanyar és el verb que explica la carrera del lateral. «D'aquesta ja en tinc una», comenta referint-se a la supercopa d'Europa. Als 26 anys, el seu palmarès sembla el d'un veterà. Amb el Barça ja ha guanyat la lliga, la copa del Rei i la Champions, el curs passat, més la supercopa d'Espanya de la setmana passada. Al Sevilla, una copa del Rei, una supercopa d'Espanya, dues copes de la UEFA i una supercopa d'Europa. Amb el seu primer club, l'Esporte Clube Bahia, una lliga interestatal brasilera. I amb la selecció, un campionat del món sub-20, una copa Amèrica i l'última edició de la copa de les Confederacions. Feliç i guanyador, Alves somriu. Les orelles més enganxades al cap –se les va operar a l'estiu– li han canviat la fesomia, però no ha variat la seva manera de prendre's la professió: «Crec que estaria bé guanyar uns deu o dotze títols més. De fet, a casa tinc unes estanteries amb lloc per a molts més títols.»

Imatges del naufragi.

«No crec que hagi estat el final del Barça de Ronnie», manté Messi, llavors deixeble del brasiler, crack indiscutible de l'equip. «Va ser un partit, una derrota, res més», sosté. Víctor Valdés, en canvi, llegeix aquella desfeta per 3 a 0 com un partit que els «va fer obrir els ulls». Van caure «en la relaxació total». «El desencís va ser gran. Va ser un dia molt trist per a aquell equip», afirma el capità Puyol, que troba «saludable continuar recordant caigudes com aquella, perquè serveixen d'experiència». «El Sevilla va ser molt superior a nosaltres, que no vam poder rebatre res aquella nit», recorda el central. Valdés, Puyol, Xavi i Messi són els únics blaugrana que queden en l'equip de l'onze que Rijkaard va fer saltar al camp contra el Sevilla. El clima estava enrarit pel permís que l'entrenador havia donat a Ronaldinho per fer un anunci publicitari el matí del dia de la final. I també per l'ànsia festiva de bona part de l'expedició blaugrana a la nit prèvia a la cita. Aprendre de l'experiència és la recepta. «Veig bé l'equip, amb la tensió necessària per evitar el que ens va passar contra el Sevilla. Tots ens hem esforçat a recordar-ho i espero que serveixi», confia Txiki. Per assegurar que serà així, hi ha Guardiola. La imatge de l'entrenador dóna confiança al barcelonisme. «Amb Pep això no passarà, segur», asseguren el culers.


«Vaig ser feliç llavors i vull ser-ho ara. M'agrada molt guanyar», diu Alves quan se li recorda la final del 2006



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

Esports