Pedro, l'alumne somiat

Serà per sempre més la imatge de la quarta supercopa de la història del club. Es tracta de Pedro Rodríguez, un davanter que ahir va tornar a Guardiola bona part de la confiança que el tècnic de Santpedor li ha donat sempre des que el va veure per primer cop al filial. La seva capacitat de sacrifici, el seu rigor i la seva generositat van fer que ahir el tècnic blaugrana fos una de les persones que més es va alegrar quan va batre Piatov i va decidir una final que anava de manera inexorable a decidir-se en la tanda de penals. I és que si hi ha una persona que hagi confiat en Pedro aquest és Guardiola. La temporada passada va ser el tercer canvi en la final de Roma, una manera del tècnic d'agrair-li el compromís que sempre va tenir quan el va necessitar. Pedro, sense la necessitat de ser mediàtic, s'ha convertit en un jugador cada cop més important per al tècnic de Santpedor. La confiança entre tots dos sempre ha estat mútua i ahir va aparèixer quan més falta feia per acabar de convèncer els que dubtaven d'un dels extrems més disciplinats que ha donat el futbol de base. Dretà però amb un bon domini de l'esquerra, el canari és una aposta clara de Guardiola. Després de combinar la temporada passada el primer equip amb el filial, el tècnic blaugrana va decidir que aquesta temporada fos definitivament jugador del primer equip. Pedro, pretès per diferents equips de primera divisió, va acatar les ordres. Li feia certa gràcia que el Tenerife (l'equip de la seva terra) pensés en ell pel seu retorn a primera, però no va discutir la decisió de l'home que l'ha dirigit les últimes quatre temporades. Guardiola sabia que apostar pel canari era una aposta segura. A San Mamés, en l'anada de la supercopa estatal ja va ser clau quan va donar un gol a Xavi i després va fer el del triomf. El d'ahir, però, encara és més decisiu. No va immutar-se quan a deu minuts del final, Guardiola li va ordenar que substituís el fitxatge més car de la història blaugrana amb tot el peix per pescar. Més que un canvi era una declaració d'intencions. Al nou Barça de les cinc copes –Pedro, li agradi o no, hi té molt a veure–, tothom té la mateixa importància. Des del gran fitxatge mediàtic al jugador discret del planter a qui l'estiu passat van decidir canviar el nom (la gran majoria de companys li continuen dient Pedrito) per una qüestió de màrqueting. Ahir, Pedro va fer una pas endavant en la seva curta però ja reeixida carrera. Ben situat sempre, ha donat mostres que es pot confiar en ell sempre que es vulgui. No és casual que fos el primer canvi de l'equip blaugrana ni que Messi el busqués quan la segona part de la pròrroga agonitzava. I és que Pedro s'ofereix sempre. Pot estar més encertat o menys, però en l'esforç sempre és generós. En cada entrenament i en cada minut que té, Pedro dóna arguments sòlids perquè el tinguin en compte. El teòric suplent d'Henry era l'home més feliç del món sobre la gespa de l'estadi Lluís II. Amb el partit acabat, tots els companys se li acostaven, l'abraçaven i el felicitaven. Josep Guardiola contemplava l'escena tremendament orgullós. Minuts abans, el tècnic i l'extrem s'havien mirat als ulls. Era la manera de donar-se les gràcies. L'un per confiar tant en ell i l'altre, per poder agrair-l'hi amb un gol que per sempre més passarà a la història del club. Pedro es va erigir en l'heroi al Principat. El regnat és blaugrana i el gran rei és diu Guardiola.