Ell és el missatge

a l'alça

Renault i Briatore, collats. Els merders en la F-1 els últims anys han aconseguit despertar interès pel safareig que genera aquest esport. Ara, però, en tenim un que crea molta incertesa. És l'accident que, suposadament, va provocar Nelsinho Piquet per afavorir el triomf d'Alonso. Ara sí, per primer cop, que alguna cosa pot passar en la F-1. Seria un bon senyal després de tants episodis de vergonya aliena.

Qui no voldria disposar de la presència d'un dels personatges més mediàtics de l'escena catalana per atreure tota l'atenció pel bé d'una causa? Es fa irresistible la temptació i més si el protagonista mediàtic n'és propens. Així es va trobar Joan Laporta fa uns dies amb la invitació per estar a primera línia en la manifestació a favor de la independència de Catalunya. Cap retret al gest, a les creences, a l'atreviment, a la fermesa i al convenciment en l'objectiu que es persegueix. Cap, excepte que potser no hi hauria d'haver anat. Però per a Laporta, en aquest punt de la pel·lícula, ja sembla que no hi ha activitat, invitació o plataforma que se li resisteixi. Insisteixo que el gest l'honora, perquè és conseqüent amb les seves idees i dóna sentit al seu pensament, però ell juga en una altra lliga. I aquesta lliga és la de representar el FC Barcelona. No és possible deslligar el càrrec de la persona. És impossible, i menys en aquest nivell. Sempre ha quedat clar, però, especialment després d'aquell gag que ens volia col·locar Joan Gaspart quan jugava a ser avui president del Barça i demà a ser l'amic Joan. No es pot. Quan ets president del Barça ho ets les vint-i-quatre hores del dia, t'agradi o no, i si no t'agrada perquè et colla, et castra la teva llibertat i et coarta, doncs ho has de deixar córrer. Ningú pot retreure a l'advocat Joan Laporta fer el que li marqui la seva consciència, fins i tot, donar suport activament a la manifestació en favor de la independència de Catalunya, però sí sent president del Barça.

Ha estat un altre error comès per Joan Laporta, un més, a l'hora d'entendre la funció que milers de persones li han encarregat. El Barça ha de fer política d'alta volada, i l'ha d'impulsar el president i la seva junta directiva, i si és possible ha de bategar al mateix ritme que el cor del país. En un àmbit democràtic, el Barça no ha de perdre aquest pols del dia a dia del país, però no li corresponen aventures polítiques, perquè aquesta no és la seva funció principal. La presència de Laporta en aquesta manifestació, de la manera activa en què hi va ser, esdevé un error de concepte i d'entendre la funció que ocupa en aquesta partida. El president del Barça no es pot posar en una manifestació. Al president del Barça se li ha d'insistir que tot el que l'envolta és, precisament, pel càrrec que té. I aquest càrrec li ha estat atorgat pels socis del Barça, de totes les condicions socials, econòmiques i polítiques. És important que ho tingui clar.

S'oblidarà l'episodi, perquè la cosa no dóna per a res més (la de la participació, no la de l'objectiu polític), però preocupa la inèrcia de no tenir fre per a res del president Laporta.

de baixada

Desavinences En la premsa. Amb el manual de Cruyff com a llibre de capçalera, tot fa pensar que el cos tècnic sap com sortir-se'n quan la junta o la secretaria tècnica tenen alguna cosa encallada: es llança el tema a la premsa. Nosaltres, encantats, però no sembla el millor mètode. Va passar amb Txigrinski i ara, amb el contracte de Vilanova. Potser el club hauria de fer-ne més via si al final ha d'acabar fent el que demana el cos tècnic.