«Marathon man»: fugint d'un nazi

Fa pocs dies, caminant pel passeig de la Kontxa de Sant Sebastià, vaig veure corrent un noi baixet que em va fer pensar en el jove Dustin Hoffman. Aquell corredor suposadament donostiarra s'assembla a l'actor nord-americà? No ho podria assegurar. El cas és que em va dur a recordar Dustin Hoffman corrent per Central Park mentre es preparava per participar en la marató de Nova York a l'inici d'una pel·lícula que comença amb les imatges en blanc i negre de l'atleta etíop Abebe Bikila en el moment d'arribar primer a la meta en la prova de la marató dels Jocs Olímpics de Roma de l'any 1960. Dirigida per l'anglès John Schlesinger l'any 1976, la pel·lícula es titula Marathon man i està basada en una novel·la de William Goldman que narra una enrevessada història d'espionatge i de criminals nazis en la qual s'hi troba involucrat un home corrent aficionat a córrer. Babe Levy és el nom d'aquest personatge, que escriu la seva tesi doctoral sobre els abusos del poder tenint present que el seu pare, un professor universitari, va ser víctima de la infame caça de bruixes del senador McCarthy. Allò que ignora, però, és que el seu germà Doc forma part dels serveis d'espionatge i que manté tractes amb un nazi (un temible dentista encarnat per Sir Laurence Olivier) per tal que aquest, a canvi de deixar-lo viure en un país sud-americà mentre trafica amb joies robades als jueus, li subministri informació sobre altres criminals als camps d'extermini. Un pacte amb el diable pel qual Doc Levy és assassinat quan el criminal nazi vol recuperar unes joies de les quals, de manera equivocada, creu que en sap alguna cosa, l'home de la marató. Aquest, que certament no en sap res, es converteix en una nova víctima del nazi, que li infligeix una tortura que, si s'ha vist el film, és possible que vingui al cap en qualsevol sessió amb el dentista: és difícil oblidar com Olivier forada una dent al pobre Hoffman.

En la novel·la de William Goldman s'afirma que tan important com guanyar una marató és l'estil amb el qual es corren els últims metres: fer-ho com si la prova acabés de començar. Per això, pel que sap de Paavo Nurmi, Babe Levy admira l'atleta finès que va dominar la marató els anys vint del segle passat. Però també recorda Abebe Bikila en el moment en què, havent aconseguit escapar després de la sessió de tortura dental, ha de córrer descalç fugint dels seus perseguidors. L'atleta etíop va córrer descalç la marató de Roma. Ho va fer per afirmar l'orgull africà: descalç, però no submís, va vèncer a la capital del país que va envair el seu quan era un nen.