Injustícia

Tito Vilanova, sancionat amb dos partits per protestar una decisió de l'àrbitre i per tenir un «comportament contrari a l'ordre esportiu» (l'home estava empipat com una mona i va xutar una pilota de mala manera). Welington, si el seu entrenador ho considera oportú, podrà jugar aquest cap de setmana contra el Màlaga perquè «només» va trepitjar deliberadament un contrari i va etzibar un cop a la cara a un altre.

Per què s'ha consumat una de les injustícies més flagrants dels últims mesos? Primer, perquè el Barça, complint amb una mena de pacte entre clubs, va decidir no denunciar les agressions de Welington (potser el Barça s'hauria de replantejar aquest acord i vigilar que no es posi de moda repartir castanyes a tort i a dret per intentar guanyar els blaugrana per la via criminal); segon, perquè per alguna raó desconeguda els comitès de la Federació Espanyola de Futbol no actuen (ara) d'ofici, esperen una denúncia i si no la reben es renten les mans (la inacció d'aquests impresentables només genera indefensió i, en conseqüència, parcialitat); tercer, perquè en el futbol espanyol les injustícies són el pa nostre de cada dia, les queixes duren un parell de dies i després tot s'oblida.

És una vergonya que encara avui dia una protesta, per molt desproporcionada que sigui, es consideri una falta molt més greu que fer mal a un company. El cas de Welington és encara més escandalós perquè el futbolista ha reconegut implícitament que la seva trepitjada a Messi va ser premeditada. No té res a veure l'entrada de Drenthe a Marc Bertran (acció esgarrifosa, però amb la pilota en joc) amb la trepitjada fastigosa del covard de Welington. Tots plegats hauríem d'arribar a un acord per no deixar mai sense càstig una agressió com aquesta, siguin quins siguin els colors de la samarreta de la víctima i del botxí.