El mite és humà

L'entre­na­dor del FC Bar­ce­lona, Josep Guar­di­ola, va ser nome­nat ahir al ves­pre fill pre­di­lecte de Sant­pe­dor, la petita loca­li­tat del Bages on va néixer fa 38 anys. La con­dició de fill pre­di­lecte es va rati­fi­car per una­ni­mi­tat, en el ple de dilluns en reco­nei­xe­ment de la tasca que el sant­pe­do­renc ha dut a terme d'ençà que va començar la seva tra­jectòria espor­tiva, pri­mer com a juga­dor i després com a tècnic. «Guar­di­ola ens ha fet veure el mediàtic món del fut­bol des d'una pers­pec­tiva més humil, plena d'esforç i tre­ball, que hau­ria de ser un refe­rent en la nos­tra soci­e­tat», expli­cava l'alcal­dessa, Laura Vilagrà. «Ha donat a conèixer arreu del món la nos­tra vila i gràcies al seu tarannà i als valors esmen­tats, és valo­rat i admi­rat per per­so­nes no afi­ci­o­na­des al fut­bol i per segui­dors d'equips rivals», va afe­gir. La sala d'actes de Cal Llo­vet es va ade­quar per fer enca­bir unes 800 per­so­nes que no se'n van voler per­dre cap detall. El tècnic blau­grana, que va rebre un gran foto­gra­fia, va agrair l'home­natge i, com és habi­tual en ell, es va voler treure mèrits en el seu par­la­ment: «Ho pen­sava en el cotxe quan pujava, el meu únic mèrit és que els meus pares fes­sin mane­tes i m'engen­dres­sin en aquest poble.» Guar­di­ola també va agrair al Barça que hagués con­fiat en ell: «He tin­gut un cert talent per jugar a fut­bol, però sense l'apa­ra­dor del club mai hau­ria tin­gut el reco­nei­xe­ment del ple­nari. Jo només he posat l'esforç en què m'ha edu­cat la meva família. Sense el senyor Tort, que em va fit­xar quan jugava al Gimnàstica de Man­resa no hau­ria arri­bat. Com a entre­na­dor és una mica sem­blant, jo he posat l'esforç, però hi ha una junta que va apos­tar per mi pri­mer per al filial i després per al pri­mer equip.» El tècnic va tenir un record per a un poble que visita sovint per veure els seus pares: «És part de la meva for­mació, hi tinc amics, família que quan veig i reveig em fa estar molt feliç.» El tècnic es va emo­ci­o­nar quan va com­pro­var que els seus pares (Valentí i Dolors) no podien con­te­nir l'emoció en la pri­mera fila de la sala d'actes: «Veig que estan molt feliços d'aquest premi i veure'ls és el que més feliç em fa estar», va dir amb la veu entre­ta­llada. El tècnic va aca­bar el seu dis­curs visi­ble­ment emo­ci­o­nat i amb llàgri­mes als ulls. Li va ser molt difícil man­te­nir-se serè durant el final de la seva inter­venció. En l'acte també hi havia el seu germà Pere, la seva com­pa­nya Cris­tina, el pre­si­dent de la PB de Sant­pe­dor, Toni Val­verde, i els direc­tius del Barça, Rafael Yuste i Xavier Bagués.