Virgili: «Hem generat expectació i ara hem de complir»

—Ja fa més de dos mesos que és a Hong Kong. Com valora el que ha vis­cut fins ara?

—«Doncs força bé, perquè em trobo molt a gust a la ciu­tat. Això sí, visc als afo­res perquè s'hi està molt més tran­quil.»

—Què és el que més l'ha sorprès de Hong Kong?

—«Veure tants edi­fi­cis alts en tan poc ter­ri­tori. I és que aquí un bloc nor­mal no té menys de 50 plan­tes. És exa­ge­rat. També, i tot i que és una ciu­tat netíssima, em va sob­tar veure tants llocs de men­jar a l'aire lliure sense cap con­trol sani­tari.»

—Ha estat bona l'aco­llida?

—«Ha estat més que bona. El pre­si­dent ens ha trac­tat molt bé i cada set­mana ens truca per saber si neces­si­tem alguna cosa. Els com­panys també m'han rebut molt bé i sem­pre fem broma. M'ense­nyen can­tonès, un idi­oma que pro­nun­cio fatal, i jo els ense­nyo català. Ens fem un fart de riure.»

—En l'àmbit fut­bolístic les coses no podrien anar millor, oi?

—«No em puc quei­xar, perquè he fet set gols en total i, a més, les dia­nes que he fet han ser­vit perquè l'equip, que ha començat amb bon peu, sumi punts. Ser pit­xitxi no m'obses­si­ona ni m'ho he mar­cat com a objec­tiu, però tot i això m'agra­da­ria ser el màxim gole­ja­dor de la pri­mera divisió de Hong Kong.»

—S'espe­rava començar mar­cant tants gols?

—«Fer-ho tan aviat, no. Encara menys tenint en compte que ens hem d'adap­tar a un nou fut­bol, però estic bé física­ment, fort men­tal­ment i això ajuda.»

—Com és el fut­bol de Hong Kong?

—«Aquí seguei­xen molt la Pre­mier Lea­gue anglesa i inten­ten imi­tar el seu joc. Nosal­tres, en canvi, juguem amb el mateix sis­tema que el Barça, el 4-3-3, i som l'únic equip que inten­tem sor­tir jugant la pilota.»

—A propòsit, com por­teu l'expec­tació que heu gene­rat?

—«Estan molt il·lusi­o­nats amb nosal­tres i, amb tota l'expec­tació que hem aixe­cat, ara ens toca com­plir. De mi espe­ren gols i això és el que inten­taré fer.»

—Què li sem­bla l'experiència de jugar en camps que a l'Estat serien de pri­mera divisió?

—«Val molt la pena i és una llàstima haver de mar­xar tan lluny per poder gau­dir-ne'n.»

—Tot és força posi­tiu, però hi ha alguna cosa que no li agradi?

—«El fet de no tenir cap lloc fix on entre­nar-se, ja que tots els camps són del govern i mai t'entre­nes al mateix lloc. És incòmode, però ja ens hi hem adap­tat.»

—I com porta el fet d'estar sepa­rat de la família, els amics i la xicota?

—«La distància no és fàcil, però tots sabíem on i a què veníem. Això, però, no vol dir que no tro­bis a fal­tar tot el que tens a casa.»

—El fet de con­viure amb un grup de cata­lans, però, deu aju­dar...

—«Sem­pre tenim més com­pli­ci­tat entre nosal­tres que amb els juga­dors locals. Per jugar els diu­men­ges, però, tot­hom s'ha de gua­nyar un lloc, perquè no hi ha pre­ferències per ningú.»

—Per aca­bar, sem­bla que el Kitc­hee té pos­si­bi­li­tats de gua­nyar la lliga. Quin és l'objec­tiu?

—«És molt aviat per afir­mar això, però el nos­tre objec­tiu és gua­nyar la lliga o alguna de les tres copes que dis­pu­tem.»

Entre­vista a albert vir­gili.