Ara, sí?

L'escàndol majúscul obert amb l'ope­ració Pretòria ha fet que el govern i els par­tits s'hagin acti­vat. El cas esquitxa de ple les dues grans for­ma­ci­ons del país, que veuen com repre­sen­tants tan sig­ni­fi­cats com ara l'alcalde de Sant Coloma de Gra­me­net, Bar­to­meu Muñoz, i el seu regi­dor d'Urba­nisme, Manuel Dobarco, i els històrics Macià Ala­ve­dra i Lluís Pre­na­feta –tots ells sus­pe­sos tem­po­ral­ment de militància men­tre no hi ha sentència en ferm– com­par­tei­xen empre­so­na­ment a Soto del Real. I això sem­pre fa molt mal, però a un any de les pro­pe­res elec­ci­ons cata­la­nes, pot­ser encara més. Ara, les for­ces s'han con­ju­rat per endu­rir els seus regla­ments i nor­mes inter­nes i es mul­ti­pli­quen les ini­ci­a­ti­ves en favor d'allò que els repu­bli­cans van bate­jar com «mans netes». CDC pre­para un codi ètic en pro de la trans­parència dels seus càrrecs, Esquerra pro­posa limi­tar la des­pesa de les cam­pa­nyes elec­to­rals, ICV parla d'un decàleg de bones pràcti­ques; el PP, d'endu­rir el Codi Penal...

Ara, que s'ha obert una sos­pita gene­ra­lit­zada, ara sí, cor­rem-hi tots! També el govern català, que ja ha anun­ciat que donarà més poder a la Sin­di­ca­tura de Comp­tes, òrgan que, per cert, ja va eme­tre una alerta –alguns diuen que no es podia sos­pi­tar el que hi havia dar­rere– sobre la situ­ació del Palau de la Música. El pro­blema és que aquí com­prem els paraigües quan la tem­pesta ja ha cai­gut. L'ens fis­ca­lit­za­dor encapçalat per Joan Colom està pen­dent que es reformi la llei que el regula des del pri­mer tri­par­tit. Ja en el pacte cata­la­nista i d'esquer­res, es pro­me­tia que es reno­va­ria el seu fun­ci­o­na­ment, i res de res. En aquesta legis­la­tura, el con­se­ller d'Eco­no­mia, Antoni Cas­tells, reco­nei­xia, recent­ment, que hi havia hagut alguns con­tac­tes però no sabia dir per quan la nova llei. I ara fonts del govern s'apres­sa­ven a dei­xar clar que la reforma estarà abans que acabi aquest any perquè es pugui apro­var al Par­la­ment en aquesta legis­la­tura, que acaba la tar­dor de l'any vinent.

Una cosa més o menys sem­blant passa amb l'Ofi­cina Anti­frau. El camí per a la seva cre­ació ha estat llarg –pro­mesa del pri­mer tri­par­tit– i tortuós, amb l'elecció del seu direc­tor, David Martínez Madero, inclosa. Recent­ment, va entre­gar les nor­mes de fun­ci­o­na­ment de l'ens al pre­si­dent del Par­la­ment. Ara només cal que s'apro­vin i comenci a tre­ba­llar. Com també cal que es reformi la llei de la Sin­di­ca­tura de Comp­tes. Serà bo endu­rir els codis dels par­tits i fer noves pro­pos­tes en favor de la trans­parència, però sobre­tot serà bo que s'apro­fi­tin al màxim els ins­tru­ments que ja tenim al nos­tre abast. Ara, sí?