Concurs oposició

Hauria d'haver fet cas als pares i fer-me funcionari, i ara potser seria director del Banc Mundial, que segons Rajoy és una cosa oberta i transparent perquè qualsevol funcionari competent i amb uns quants triennis ben portats hi pugui aspirar sense cap mena de problema. Els pares sempre volen el millor per als fills, de la mateixa manera que Rajoy vol el millor per als seus ministres, encara que tinguin diners a Panamà, dinamitin els consensos sobre educació o conspirin des dels despatxos contra els rivals polítics. Coses de canalla, pecats de joventut que un bon patriarca catòlic ha de saber perdonar.

Rajoy ha hagut de deixar per un moment de combatre el totalitari i excloent procés dels catalans que vol dinamitar la sobirania espanyola, per viatjar a la molt democràtica i constitucionalista Xina per tal que els del G-20 li diguin quines reformes econòmiques ha d'aplicar als ciutadans espanyols que té al seu càrrec, i explicar-nos des d'allà, ja que hi era, com funciona això de les oposicions al Banc Mundial. Ens ha quedat clar, gràcies a això, que a l'Estat no hi ha portes giratòries sinó unes miraculoses màquines de teletransportació que funcionen amb concurs oposició. Sembla cosa de màgia però la globalització i Rajoy són així: un dia estàs en un ministeri d'economia, l'endemà t'aixeques a la seu del FMI, i l'endemà passat estàs en una caixa d'estalvis arruïnada tirant de targeta de crèdit il·limitada i oculta a Hisenda, i tot sense transgredir les normes i l'imperi de la llei, només faltaria.

El funcionari Soria, tot i això, ha renunciat a la plaça aconseguida en el concurs, cosa que l'eleva a la categoria de funcionari màrtir, seguint les passes de Teresa de Calcuta, que va ser canonitzada diumenge pel papa Francesc amb una gran polèmica al seu voltant, acusada d'haver dedicat més diners i energia a difondre el catolicisme més fonamentalista i lluitar contra el divorci i els preservatius mentre evitava les medicines pal·liatives als malalts que tenia a càrrec. El papa també vetlla pels seus fills i filles, i fa poc va dir que Déu és més gran que el pecat i que sempre podem ser perdonats. Un consol per als catòlics, sempre tan perseguits pel pecat. En canvi a mi, que a més de no ser funcionari tampoc sóc catòlic, se'm fa tan esquiu com el Banc Mundial, i ni apuntant-me a oposicions ni a Tinder. Què hi farem.